Articles etiquetats amb: "Jugant a escriure"

“Poker”
»320 | Març 2017»Opinió

“Poker”

No he estat mai un gran afeccionat al joc. Clar que —com més o menys tothom— algun cop acabo jugant a alguna cosa, però sempre més aviat perquè toca, que no pas per anhel. Fins i tot ja de petit trobava francament avorrit el parxís. Potser per això, quan vaig haver de recórrer per primer cop al consell d’un advocat,

Montoro, amb nocturnitat  i traïdoria
»319 | Febrer 2017»Opinió

Montoro, amb nocturnitat i traïdoria

A Montoro no li calen presentacions. De la resta del títol, deixant a banda el seu origen com a tipificació del codi penal, tots entenem el significat de la dita. Clar que en castellà us sonarà més “con nocturnidad, premeditación y alevosía”. En aquest cas, però, en Montoro s’apropa més al català que al castellà. El mot “premeditación” se l’hi

Un altre conte de Nadal
»318 | Gener 2017»Opinió

Un altre conte de Nadal

El dolor és punyent. Tinc els dits massa clivellats pel fred. Sempre me les donaven a mi per obrir. En tenia facilitat. Aquesta, però… se’m resisteix. No és que vulgui celebrar res. Ni tan sols quan les nenes eren petites, ho havíem celebrat. L’any passat vàrem anar a esquiar amb tal de defugir les reunions familiars. I en fa dos,

Trump, una manca d’educació
»317 | Desembre 2016»Opinió

Trump, una manca d’educació

Un cop conegut el resultat de les eleccions americanes, el per a mi sempre encertadíssim Vicens Partal, escrivia en el seu editorial “Podem pensar, simplement, que Trump és un feixista i els americans uns imbècils”. I hi estic d’acord. Potser hi haurà a qui l’adjectiu li sonarà massa fort, però com a mínim convindreu amb mi que caure en l’engany

Eutanàsia i/o suïcidi assistit. Legalització?
»316 | Novembre 2016»Opinió

Eutanàsia i/o suïcidi assistit. Legalització?

Un cop escrit el títol he estat a punt de fer-me enrere. M’ha sonat massa pretensiós tocar un tema tan delicat en un espai d’opinió tan curt. Però seguidament m’he dit, i per què no?, si tan sols pretenc dur als lectors a la seva pròpia reflexió. I he seguit escrivint. La finalitat de l’eutanàsia i del suïcidi assistit és

Elisenda Sala i Ponsa
»315 | octubre 2016»Opinió

Elisenda Sala i Ponsa

L’elegància del blanc en testa, mirada clara, pas ferm, desinhibida parla, creativitat contestatària, actriu sentida, viatgera incorregible, de mot intel·ligent, de despresa generositat i mans de ceramista. Així és ella, l’Elisenda Sala. D’inabastables coneixements, coneguda i coneixedora de molts, es defineix a si mateixa a la targeta de visita com activista política i cultural. Dit més planer, de ment desperta

Burquini
»314 | Setembre 2016»Opinió

Burquini

En època estival com estem, el polèmic burquini ha pres protagonisme. El seu ús ha estat prohibit en diverses localitats franceses, tot i que atenent a les llibertats de moviment, de consciència i personals, el Consell d’Estat s’ha pronunciat en contra i ja ha aixecat la prohibició a Villeneuve-Loubet. Aquí a casa nostra, a Catalunya, també s’ha vetat en algun

DUI, RUI, Gibraltar
»313 | Agost 2016»Opinió

DUI, RUI, Gibraltar

I ja no he seguit amb les illes julivert, perdó, Perejil, perquè els títols s’han d’acotar i la llargada de l’article té un límit. De no fer-ho, fins i tot podríem continuar amb les Illes d’Alborán, les Shetland del Sud, les Alhucemas, les Chafarinas, la de Los Faisanes… ja ho veieu, trossets de terra envoltats d’aigua; illots més que illes.

Democràcia
»312 | juliol 2016»Opinió

Democràcia

Sovint em pregunto, per a què tants i tants s’han deixat la pell lluitant per la democràcia? Per acabar no fent-la servir? Per a convertir-se en una quimera? Per esgrimir-la com a justificació del que és injustificable? És ben veritat que no sabem valorar el que tenim i anhelem allò que ens és prohibit, que ens està negat, sigui per

Imbècils?
»311 | juny 2016»Opinió

Imbècils?

Núria Feliu, en els seus actes de suport a l’ANC, esmenta sovint aquella famosa frase d’en Joan Sales «els catalans portem 500 anys fent l’imbècil. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de fer l’imbècil». Des que tal asseveració —permeteu-me que així ho consideri— va ser dita, ja n’han passat uns quants més d’anys. I