Tornem a ser un país d’emigrants. I en tenim ben bé per vuit o deu anys. Avui serà un dia d’aquells que la gent amb poca imaginació recordarà el clàssic ‘Vente a Alemania, Pepe’ per mofar-se de la trista realitat que, francament, no fa cap gràcia. Els emigrants d’avui tenen poc a veure amb l’entranyable personatge d’Alfredo Landa. A més
Abans que escriptor sóc lector i parlant, i gràcies a les paraules sóc ciutadà del món. Aprenc, conec i em comunico amb la llengua que tinc. M’explica i em presenta; per ella existeixo. No hi ha territori, institució, llei, ni història amb qui em calgui ser més lleial. No tinc altra fidelitat que la que li dec a la llengua
Vam assistir com a espectadors a la fi d’un món que sabíem incert i fràgil. La fi de l’ordre nascut de la Guerra dels Trenta Anys va ser un trauma presidit per milions de morts i béns i terres devastats. En la nostra mesella joventut crèiem que aquell havia estat el final anunciat per The Doors, i que les pròximes
Els poders econòmic i financer tenen segrestada la democràcia. Aquest no és un fet nou, el que canvia és la circumstància. La cobdícia infinita del món financer ha provocat una greu crisi que estem pagant tots durament i respecte de la qual el poder polític, en lloc de respondre fent costat a qui el legitima, els ciutadans, es posiciona del
               |
