No deixa de sobtar la facilitat amb la qual alguns líders poden canviar de bàndol en veure-les venir o simplement per un interès particular. A grans trets, el desencadenant de la Guerra civil catalana (1462-1472) fou l‘enfrontament de Carles de Viana amb el seu pare Joan II. La guerra esdevingué un cúmul de desencontres entre sectors socials i polítics que,
La primera obra de teatre profà en català que tenim constància que es representà a Mataró va ser L’esquella de la torratxa, de Frederic Soler, que ho fou l’abril de 1864, amb prou feines dos mesos després d’haver-se estrenat al Teatre Odeón de Barcelona. Era la primera obra de Serafí Pitarra que es representava en un escenari professional de Barcelona
El migdia del 14 d’abril de 1931, Lluís Companys i Francesc Macià proclamaven la República Catalana. Aquell vespre a Mataró, es reuniren a l’ajuntament els regidors electes de la coalició Republicana Socialista, per a escollir l’alcalde provisional. Pel seu prestigi reconegut i fins a 1934, fou escollit Josep Abril i Argemí. Nascut el 1869 a Santa Maria de Palautordera, de
Cada cop que el senyor marquès de Castelldosrius finava, el seu successor havia de prendre possessió dels títols i béns heretats. Aquesta presa de possessió era un veritable ritual de reminiscències medievals que devia ser força vergonyant i farcit de menyspreu i humiliació per als dosriuencs. El dia triat, una comitiva encapçalada per un representant del marquès i un notari
Entre les obres presentades a la darrera convocatòria del premi Iluro de monografia històrica, hi havia un treball amb el títol “L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró”. Desconec, evidentment, el seu contingut, però a jutjar dels comentaris descriptius del president del jurat mossèn Antoni Pladevall, prometia molt d’interès. Joan Pujol, que no s’ha de confondre amb el músic
En una ocasió, Joan Ferran Cabestany em comentava el grat record que tenia de Mataró i de l’antiga amistat amb mataronins destacats. Recordava amb emoció i un punt d’enyorança les costellades amb els amics de jovenesa als anys quaranta, l’Antoni Comas o l’Esteve Albert, justament a casa d’aquest a Dosrius, o la seva participació en les tertúlies del Racó amb
El 1961 es posava al descobert la vil·la romana de Torre Llauder, enguany doncs fa 50 anys d’una descoberta i destrucció insigne del patrimoni cultural mataroní. En aquells moments Marià Ribas i Bertran i el col·lectiu d’arqueòlegs-activistes que s’havien format al seu entorn van revelar-nos la importància d’aquell jaciment pel qual treballaren a preservar. Resulta molt, molt difícil parlar i
A l’Edat mitjana, uns pagesos de Tordera donarien origen a una de les nissagues més rellevants de la zona: els Jalpí. Van concentrar la propietat i cert monopoli dels molins fariners a Tordera, Blanes, Palafolls i Arenys de Munt, i acumularen un important patrimoni -entre càrrecs i privilegis- potenciat amb l’enllaç matrimonial amb famílies com els March d’Hostalric o els
En començar el segle XVIII, mariners catalans anaren a pescar al Golf de Lleó i s’establiren a Marsella deixant una forta empremta fins avui: amb el barri, el carrer i la famosa platja dels catalans. És ben probable, o no, que el context del moment els empenyés a emigrar: Catalunya sotmesa als borbons –Felip V per la banda espanyola i
Hi ha oficis ben desconeguts, generalment artesanals o vinculats al món rural. De paraires, segadors, boters, esclopers, moliners o tapers, avui ja no en queden. L’ús del suro per fer taps arriba des del nord de Catalunya per l’Empordà estenent-se per la Selva i el Maresme a partir del segle XVIII. Aquí, és a Tordera i Arenys on l’activitat té
               |
