“Teníem molt clar que s’ha de descentralitzar la cultura respecte a Barcelona”

Text: Albert Calls
755

El festival Tiana Negra celebra cinc anys, una trajectòria que consolida aquesta proposta pensada per donar visibilitat a la literatura de gènere policíac que s’escriu actualment en català. L’escriptor i activista Sebastià Bennasar, és el director d’una iniciativa cultural que ha posicionat el municipi maresmenc de Tiana en l’àmbit cultural de la narrativa negra. Parlem de present i futur del festival que se celebra al gener (dies 19 i 20), però que es prepara durant tot l’any.

Com va néixer la idea de fer un festival com Tiana Negra?
La idea va ser de l’alcaldessa, l’Esther Pujol. Ella era en una taula rodona on jo vaig dir que faltaven festivals en català i va agafar el repte i em va dir que li fes un projecte i tres mesos després naixia el Tiana Negra. Per tant, és un festival que sorgeix de la iniciativa municipal en el qual jo només en soc el director. L’impuls ha vingut de l’Ajuntament des del primer dia.

Cinc anys de trajectòria consoliden la proposta. Estan contents amb el model de festival que tenen?
Estam molt contents amb el model de festival perquè és el que s’ha imposat a tot arreu amb el pas del temps en poblacions petites com les nostres. Dos dies, màxim tres, amb una forta presència de la gent del poble i un gruix important de visitants aficionats al gènere que s’hi acosten. Una simbiosi perfecta.

Un dels seus èxits indiscutibles ha estat visibilitzar la literatura negra en català. Amb el festival consideren que connecten autors i públic lector? Cal més impuls en aquest sentit, tot i que no deu ser fàcil aconseguir-ho?
Un dels principals èxits ha estat aquest que esmenteu: la connexió dels lectors amb el públic. De fet, hi ha lectors que esperen l’arribada dels autors a Tiana per comprar els llibres d’aquell any i emportar-se’ls dedicats. I sí, cal molt més impuls perquè la visibilitat que aconseguim amb els festivals és molt menor que la que tindrien els nostres autors amb una bona entrevista a la tele en prime time, però ja se sap que a la televisió la literatura li fa urticària.

Què ens pot destacar de la propera edició de gener?
Se celebrarà, com sempre, el tercer cap de setmana de gener, en aquest cas els dies 19 i 20. Farem un homenatge a Jaume Fuster, Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany. A més, presentacions de llibres, entrevistes, taules rodones…

Cal continuar traduint prioritzant  autors de màxima qualitat i a ser possible que no siguin ni nòrdics ni anglosaxons

I noms d’escriptors que portaran?
Entre d’altres que encara estem treballant, m’agradaria que vinguessin en Xavier Theros, en Marc Moreno, en Xulio Ricardo Trigo, David Marín… Segur que hi ha de ser l’Àlex Martín Escribà. I el convidat internacional serà Màrio Zambujal, escriptor portuguès de 81 anys que ha publicat en català Crònica dels bons trinxeraires.

Vivim un moment que sembla d’or pel que fa a la publicació de la literatura de gènere negre, però viure d’escriure continua sent molt difícil. Vostè ha reivindicat millores per a l’ofici d’escriure. Li han fet cas?
No, en absolut. La precarietat és la norma general de la literatura en general i de la catalana en particular, sigui o no de gènere negre. L’escriptor, que és el proveïdor de la matèria primera, és el més feble de tota la cadena. Però amb els pagesos i els ramaders passa exactament igual.

Les traduccions al català d’autors de gènere negre comencen a ser més habituals, però molt lluny per raons òbvies del que es fa en castellà. Cal continuar potenciant les traduccions, fins i tot en un moment amb tants creadors propis en la nostra llengua? Contribueix això al desenvolupament del gènere en català? És una prioritat?
Cal continuar traduint i cal prioritzar traduccions d’autors de màxima qualitat i a ser possible que no siguin ni nòrdics ni anglosaxons. Cal obrir mirades, evitar el pensament únic i establir un diàleg amb les altres cultures. Però per traduir un nord-americà de vuitena fila o un escandinau de regional preferent val més publicar un bon escriptor de casa nostra i dedicar els diners a promocionar-lo i a fer-lo conegut.

Tiana Negra, especialment, és una mostra de respecte cultural al territori, el Maresme en aquest cas, evidenciant que es pot fer cultura fora de Barcelona i que tingui ressò col·lectiu. Aquesta era la seva intenció o ha estat un èxit sobrevingut?
En part ha estat un èxit sobrevingut perquè tot l’èxit del festival ho ha estat, de sobrevingut. Teníem molt clar que s’ha de descentralitzar la cultura respecte a Barcelona, però no teníem ni idea de com respondria la gent.

El festival recull aportacions culturals d’hiperproximitat, directament vinculades amb el municipi i la zona. Seguiran en aquesta línia?
Sempre que puguem i mantinguin la qualitat sí. En els programes culturals el que ha de primar és la qualitat per sobre de tot.

El convidat internacional serà Mário Zambujal, escriptor portuguès de 81 anys que ha publicat en català Crònica dels bons trinxeraires.

Quins han estat el millor i el pitjor moment d’aquests cinc anys de Tiana Negra?
De moments especials per a mi n’hi ha hagut molts, però destacaria per sobre de tot l’èxit del primer dia de la primera edició, veure gent per tot arreu, va ser increïble. També un gran moment va ser l’homenatge col·lectiu a Ofèlia Dracs, això no ho repetirem mai i va ser d’una qualitat humana i literària brutal. Els moments dolents s’obliden, però sempre han estat vinculats amb pèrdues: la mort de l’Agustí Vehí sense haver pogut venir al festival; la de Josep Forment, editor d’Alrevés. O quan algun autor no ha pogut venir per malalties o entrebancs, com per exemple alguna vegada en Marc Moreno; o en Silvestre Vilaplana , que es va quedar incomunicat per la neu… a Alcoi!!!

Vostè, a més de coordinador del Festival, és autor. Un títol seu de narrativa negra, amb molt bona acollida, ha estat L’’imperi dels lleons. Té la intenció de continuar escrivint en aquest gènere? Quins projectes prepara?
Sí, però no pas tota la vida. Fins ara he publicat nou novel·les negres i sempre havia dit que no passaria de 13 o 14, fet que mantinc. Tinc uns quants texts pensats i iniciats, tant de gènere com de no gènere. El que sí que és cert és que el 2018 publicaré una novel·la d’espies, no negra estrictament, i que el 2019 en sortirà una de negra ben negra. Aquestes dues ja estan aparaulades i lliurades a les editorials pertinents. La resta, ja es veurà. També estic treballant, i això em fa especialment feliç, en l’escriptura de dos manuals sobre el gènere negre: un sobre la novel·la en català i un altre en castellà.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí