Tenim onze sentits

Albert Cebrián.  Filòsof
170

Sovint s’han considerat valents a aquells individus que han estat capaços d’adaptar-se a les adversitats de l’entorn. Però aquesta capacitat l’hem posada en dubte a l’adonar-nos que no ens havíem d’adaptar a l’entorn sinó que l’entorn havia d’adaptar-se a nosaltres.

Per aconseguir l’adaptació de l’entorn a la nostra manera de ser l’hem de transformar. Quines guies hem seguit per decidir els camins per realitzar aquesta transformació? Doncs ens hem guiat per les sensacions de plaer que ens proporcionen els sentits. Mercès a elles hem conegut les característiques de l’entorn que les provocaven i les hem potenciat, lluitant al mateix temps contra aquelles que generaven sensacions de dolor.

Els sentits són fonamentals per identificar sensacions, però tenim només cinc sentits? Particularment considero que en tenim onze. A banda dels cinc sentits establerts en tenim, dins de la capacitat de pensament, sis més: Memòria, Previsió, Comprensió, Reflexió, Imaginació i Moviment (o Psicomotricitat).

Però per què considero que aquestes funcions mentals són sentits?

Anem a pams. Un sentit és un òrgan que capta sensacions. Cada sensació és una percepció de la realitat, I cada sensació genera un sentiment determinat. Doncs bé, les funcions mentals esmentades poden considerar-se mecanismes de percepció de la realitat o sentits perquè capten sensacions pròpies que poden esdevenir sentiments. Seguidament amplio una mica d’informació al respecte.

Memòria. Capta records, que són evocacions d’experiències viscudes per l’individu.

Previsió. Capta expectatives, que són construccions d’experiències que l’individu espera viure.

Comprensió. Capta coneixements, que són enteniments del significat dels fenòmens reals.

Reflexió. Capta raonaments, que són establiments de relacions entre els fenòmens reals.

Imaginació, Capta fantasies, que són creacions de realitats

I Moviment. Capta ritmes…Mambo !!!!!

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí