Terrorisme: la banalització del mal

Arpad Pou.  Llicenciat en Filosofia
131

La dada és esfereïdora. Des que la organització terrorista ETA va renunciar definitivament a les armes l’any 2011, coincidint amb l’arribada del Partit Popular al govern espanyol, l’Audiència Nacional va emetre, l’any 2015, 25 sentències per delictes d’enaltiment del terrorisme, més de cinc vegades de les que va produir el mateix tribunal durant el 2011. L’any següent, el 2016, les denuncies per enaltiment del terrorisme ja es multiplicaven per deu des que ETA va deixar les armes, segons un informe elaborat per Jutges per la Democràcia, una associació professional de magistrats espanyols.

La deriva autoritària que ha protagonitzat l’Estat espanyol per frenar una dissidència capitalitzada pel moviment sobiranista a Catalunya, però que ha esquitxat, també, a altres àmbits com la cultura o les xarxes socials només la podem entendre si mirem enrere. L’any 2015 hi va haver a l’Estat espanyol dues reformes del Codi Penal que han format part d’un paquet per perseguir qualsevol forma de mobilització ciutadana que garanteix les llibertats fonamentals que configuren un Estat de dret.

La primera va ser la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana coneguda com a Llei Mordassa. Aquesta llei que, segons les ONGs Amnistia Internacional i Human Rights Watch ha suposat un retrocés a la llibertat d’expressió i manifestació, va sorgir arrel de les protestes contra els desallotjaments de la PAH i les accions ecologistes de Greenpeace. La segona va ser la reforma aprovada pel PP i PSOE i amb l’abstenció, entre d’altres, de CDC sobre la modificació del concepte de terrorisme, una redefinició que buscava l’ambigüitat per justificar l’arbitrarietat judicial. Per això, avui, titellaires, rapers, activistes, tuitaires, polítics, tu o jo som titllats de terroristes.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí