El treball, humanitzador o esclavitzador?

Antonio Fornés.  Doctor en Filosofia
146

El treball forma part de l’essència de l’ésser humà. Probablement, si no fóssim capaços de treballar desapareixeríem com a espècie, ja que a diferència de la resta d’animals, l’evolució no ha seguit amb l’home cap estratègia adaptativa. D’alguna manera, el treball resulta la condició de possibilitat perquè els humans abandonem l’estat de pura naturalesa, aixecant-nos  un esglaó per sobre de la resta d’espècies. Vist des d’aquest punt de vista el treball és en si mateix positiu i humanitzador. El problema neix quan la feina desplaça a tota la resta. Molt abans que el mercat, amb la seva força aclaparadora, ho envaís tot, la lucidesa d’Aristòtil ja ens va prevenir al respecte d’aquesta qüestió. Així, el gran savi recomanava dedicar-se a activitats econòmiques bàsiques (agricultura, pasturatge), rebutjant frontalment el comerç, per què? Doncs perquè segons Aristòtil els qui dediquen el seu esforç laboral a l’increment continuat de la riquesa corren el seriós perill de perdre de vista l’autèntica finalitat de viure, convertint a la vida en un medi (per acumular diners) en lloc de fer d’ella el que realment és, un fi en si mateixa. Si eliminem l’inevitable anacronisme tècnic-econòmic d’una reflexió feta fa dos mil cinc-cents anys, el pensament d’Aristòtil resulta sens dubte revelador, i més en un moment en què gràcies a tecnologies com el telèfon mòbil, s’han diluït les fronteres entre treball i vida personal. En una època com la nostra, en què tothom aparentment sembla exigir una major llibertat, convé reflexionar que res hi ha més esclavitzador i alienant que col·locar al treball en el centre de la nostra vida dedicant-li la major part dels nostres esforços i anhels. Ens creiem lliures, però ens assemblem molt als esclaus. Exagero? Recordin la famosa anècdota del magnat dels cotxes Henry Ford. Quan en plena depressió americana tant la seva companyia com la resta semblaven abocades a fer fallida, Ford es va presentar al Consell d’Administració amb una proposta aparentment absurda: pujar el sou a tots els seus empleats. Davant les mirades atònites dels seus consellers, Henry Ford va somriure i els va comentar: però què penseu que faran quan els pugem el sou? Doncs comprar-nos un cotxe!

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí