Una d’indis

Ferran Planell.  Escriptor
496

Quan era petit jugava a indis. Les pel·lícules ambientades al salvatge oest americà eren força recurrents a les programacions dels cinemes de barri. Vaig trigar onze anys a tenir un germà. Fins que va arribar ell, a casa vivia amb els meus pares, la iaia paterna i un tiet solter, també per part de pare, a qui anomenava afectuosament “Titus”. Amb ell era amb qui més estones d’oci passava. No tenia mai un no quan es tractava de jugar, d’entretenir-me, d’imaginar contes, de sortir a passejar o d’anar al cinema. Amb ell vaig aprendre que els indis eren els bons.

Han anat passant els anys i he seguit fent el pellroja. Estic convençut que ma filla sempre tindrà present aquell record de son pare fent de Bou Assegut amb una manta tirada pel damunt, dansant i cantant: Uh, ah, ah, ah, uh, ah, ah, uh, ah, ah, ah, uh, ah ah… Ia, ia, ia, oh, oh, oh… Mai se’m va passar pel cap que, per fer-ho, algú em pogués acabar titllant de racista.

Quan llegeixo la notícia dels fets ocorreguts a la plaça del Nord durant aquestes passades festes de Gràcia, no em sorprèn l’acte vandàlic en si -que ja massa ens hi tenen acostumats-, sinó en com el justifiquen els vàndals que el duen a terme. Mentre malmetien part del decorat, cridaven: Això és racisme! Si realment algú s’ha pogut sentir ofès pel guarniment d’un poblat indi amb el rètol “Reserva del Nord” de benvinguda, és que se l’agafa amb paper de fumar.

Racisme, el racisme de veritat, el trobem en una altra notícia que també comparteix espai a la premsa del mes d’agost. Racisme és el que estan duent a terme els governants d’aquesta Europa cada cop més retrògrada, més mancada de llibertats i on els drets fonamentals poden arribar a ser fins i tot ignorats. Racisme és deixar que la gent s’ofegui a la Mediterrània. És el fet de no tan sols “no fer”, sinó de no deixar fer. És impedir, esgrimint qualsevol argúcia, que vaixells com l’Open Arms puguin fer tasques de salvament de forma voluntària. Racistes són tots aquells que aplaudeixen amb el seu vot als dirigents que mantenen aquesta classe de polítiques menyspreables; ho són els qui xiulant, miren cap a un altre costat cada cop que el mar engoleix una vida humana.

Jo seguiré jugant a apatxes, comanxes i sioux amb la canalla, però en aquell significat que se li dona a la dita, seria bo que molts deixessin de fer l’indi.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí