La vellesa, una nova etapa vital

Ramon Domingo.  Psicòleg
168

La final?, la Psicologia Evolutiva ens recorda alguns “temes” propis de l’etapa i la Psicoanàlisi hi afegeix, com sempre, els aspectes que no ens agrada veure del “tema”. La sociologia, però, hi afegiria algunes novetats referents a la situació actual de la vellesa: sembla que hi hauria dos “moments” a l’etapa dita Vellesa: l’inici, amb la jubilació, sortida del món laboral remunerat, i una segona part en la que apareixerien com a prioritàries les situacions físiques i psicològiques de canvis i defalliments diversos.

Des d’aquesta perspectiva més aviat socio-psicològica hi trobaríem que la situació actual de les persones, homes i dones, a les societats considerades desenvolupades, està en el grup, podríem dir, Vellesa 1, o com ens agrada que ens diguin, “persones grans”. Aquesta primera etapa de la vellesa no respon ni a la categoria d’adults (no estan en el món del treball) ni a la pròpiament dita vellesa-malaltia. Són persones majoritàriament sanes i participatives a nivell social (en organitzacions, cura de fills i nets, viatges, etc.) i personal (salut i moda, lectura, cura corporal, etc.), amb més eines mentals per afrontar allò que des la psicoanàlisi ens diu que hem d’afrontar: la mort, no només el sentit físic, sinó en un sentit emocional i general.

Relacionades amb la fi de la vida, hi tindríem la cura dels propis pares, la finalització de la vida laboral, poder elaborar un sistema mental positiu en relació a les possibilitat de canvis socials, la sensació que “ja no hi podem fer res”, i la recerca de camps d’ocupació personal, així com l’avaluació del que portem viscut, positiu i negatiu, i les seves conseqüències.

Hi hem de sumar els canvis de parella com una característica d’aquesta etapa, que no es donava en temps anteriors, l’elaboració de la viudetat i/o la solteria, la crisi dels conceptes econòmics com les pensions de jubilació… Tots aquests aspectes conformen un context mental propi, diferent, i que pot generar estats d’ansietat i angoixa, momentània o permanent.

Ens cal doncs donar resposta a tot allò que passa i passarà inexorablement: els lectors hi poden afegir els seus propis “temes” i experiències, però sempre ens caldrà reflexió i acció. La reflexió per compartir i trobar solucions als problemes personals i socials existents al món i a l’entorn més personal i relacional. Ens hi trobarem tots i totes.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí