Veritats i mentides

Ramon Domingo.  Psicòleg
137

El nou any que hem començat ens enfronta a nivell social i polític a una situació propícia per a la confusió entre veritats i mentides: només cal veure els mitjans de comunicació.

La veritat l’anem construint arrel del que sabem, i/o del que ens deixen saber. I saber la veritat de les coses i de la vida, ens és tan important, que l’hem establert com un dret universal a estar informats… per empreses que s’encarreguen de fer-ho i que a vegades es descobreix que enfosqueixen expressament la informació, amb mentides.

La informació, l’estar ben informats, forma part del que necessitem per construir la nostra pròpia imatge personal i mental: compartir el que se o creiem permet participar del pensament informatiu i la comunicació amb els altres i ens fa sentir bé (o no ) amb nosaltres mateixos. Quan ens enganyen, quan el que crèiem veritat és mentida, ens sentim malament.

D’on surt aquest interès per la veritat, i aquest refús per la mentida en els humans? Més ben dit, com pot ser que la recerca de la veritat de les coses i sobre nosaltres mateixos, es basi tantes vegades en les mentides? I com pot ser que la mentida sigui una eina de control o fins i tot una forma de vida? Sembla que el que ens constitueix com a persones, justament, és el que ens han dit que som, i això, tot i que moltes vegades no és veritat, ens permet constituir-nos i reconstituir-nos permanentment al llarg de la nostra vida.

Aquest interès per saber la veritat que forma part de la nostra espècie humana té com a contrapart l’especial delectança que mostrem quan aconseguim enganyar algú dient-li una mentida.

De fet, en el desenvolupament psicològic, cap als 5 anys, les mentides dels infant els serveixen per descobrir i comprovar que els adults no ho saben tot i, el que és més interessant, que no poden saber el que jo sé-penso, amb la qual cosa, aquest interès per comprovar la mentida, inicia la consciència de la pròpia vida mental.

La dualitat entre veritat i mentida farà que els infants es situïn, doncs, en aquesta tessitura permanent de la ment: busca la veritat! Encara que sigui mig de “mentidotes”!

A nivell social volem creure en veritats que ens assegurin la vida, volem saber què passa amb la vida, quines veritats ho són i quines no. Ens hi ajuden (tot i que no sempre) científics i autoritats de tot tipus, però sobretot la pròpia actitud per saber què és veritat i què no.

I per tant, l’esforç per conèixer la veritat, si d’una banda ens porta a crear vincles i organitzacions socials, polítiques, econòmiques, recreatives, etc., que ens alliberin d’estar sempre pendents de la seva veritat; en alguns moments i èpoques, en els que el vincle entre veritat i mentida es trenca, ens demanarà un esforç per saber triar on és la veritat de les coses.

Vol dir que en aquest any, l’esforç prioritari per la veritat contra les mentides segurament ens demanarà més atenció i intenció. Aquesta lluita ens farà més lliures, més humans: segur!

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí