Viure la vida sense filtres

Consol Prados.  @consolprados
294

Sóc usuària de les xarxes socials. Trobo que tenen molts aspectes beneficiosos. M’informo, expresso, em permeten estar en contacte amb gent que d’una altra manera potser no ho estaria. Les defenso. Ho dic d’entrada abans de continuar escrivint.

Quantes fotografies es deuen fer i penjar a les xarxes durant l’estiu? En alguns moments m’he entretingut a mirar les postures de la gent davant el pal de selfie, a l’estil Martin Parr, un fotògraf excel·lent i irònic que capta els turistes fent-se fotos de turistes. I com a amant de la fotografia m’he vist temptada a seguir els seus passos.

Però la reflexió no és fotogràfica, o, no només. Adolescents que imiten patrons de portades de revista de moda. Qui marca el patró? La captura de la icona de la visita turística, sovint fent-se lloc entre l’aglomeració suada que vol el mateix (per cert, icona, que ve de representació pictòrica religiosa). Aquesta pressió constant de mostrar com de bé ens ho passem, quins llocs visitem, com de feliços ens sentim, quina marxa que portem, que atractius som… Portem una càmera a la butxaca amb moltíssims filtres per maquillar el que no ens acaba d’agradar. Però, la perfecció no existeix. Potser això és un signe més de la inestabilitat de l’ésser humà, de la transitorietat i de la velocitat de la vida. I crec que haurem d’atendre la frustració que pot provocar, especialment entre els més joves.

He descobert un concepte en japonès, wabi-sabi. No té traducció literal, com molts d’altres d’aquest idioma i per tant d’aquesta cultura i manera de mirar el món. Fa referència a la bellesa de la imperfecció i del que no és permanent. Una bellesa subtil i discreta del que tenim, del que realment som, de l’envelliment, del moment. Sense estridències. Segurament es tracta d’això. I és també un aprenentatge.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí