Xarxes socials, o xarxes asocials?

Albert Dresaire.  Consultor en TIC i gestió documental
339

El que explico a continuació està motivat perquè darrerament he estat qüestionat només pel fet de llegir diaris amb una línia editorial diferent a les meves idees.

Fa unes setmanes, en una entrevista a Crític, l’escriptor Jordi Amat analitzava els fets polítics que han protagonitzat l’actualitat dels darrers mesos. Deia: «El processisme ha servit per allunyar la política de la realitat. Això té a veure amb les putes (sic) xarxes socials».

Un mal ús de les xarxes socials distorsiona la visió que tenim de la realitat. Les xarxes socials, que havien de servir per obrir-nos al món, sovint ens tanquen en «els nostres mons». No sempre ens socialitzen: en molts casos ens fan més gregaris. Si hi afegim la gran quantitat de mentides i manipulacions que hi circulen, és com per fugir-ne corrents.

La gent del PEN America no es resigna a aquesta visió, i en un llarg informe publicat el passat mes d’octubre (Faking News: Fraudulent News and the Fight for Truth) analitza la crisi de les xarxes socials, tot explicant i avaluant les estratègies que Facebook, Google, Twitter, les redaccions dels mitjans i la societat civil estan portant a terme per abordar el problema. Aquest informe cerca solucions per contrarestar la proliferació de notícies falses, tot posant l’accent en aquelles propostes que ajudin a empoderar els consumidors de notícies.

Una part interessant d’aquest recomanable informe és la “Carta de Drets i Responsabilitats dels Consumidors de Notícies”: s’hi descriu allò que els usuaris han d’esperar dels mitjans que transmeten notícies (xarxes socials incloses). D’entre les responsabilitats que cal demanar en destaco aquesta: «Els consumidors de notícies han d’esforçar-se per consumir notícies de punts de vista diversos, i s’han de comprometre amb els mitjans que desafien les seves preconcepcions o prejudicis».

Cada vegada és més difícil trobar aquesta responsabilitat entre nosaltres. I cada vegada vivim més lluny de la realitat, i més tancats en el nostre petit món.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí