La demanda i producció de sèries s’ha disparat durant els últims anys, sobretot a causa del fenomen Netflix i d’altres plataformes de vídeo sota demanda com ara HBO o Amazon Prime Video. “Cada cop hi ha més companyies i cada cop produeixen més contingut perquè hi ha molt més consum”, segons Laura Miñarro, vicepresidenta de Negoci Internacional d’Atresmedia Studios.
Segons la publicació Quartz, l’any 2018 Netflix va pujar al sistema 1.500 hores de contingut original. Per a veure-ho tot, haguessin estat necessàries més de quatre hores al dia; és a dir una mitja jornada laboral, també els dissabtes i diumenges. I des que va començar l’any, quantes sèries, documentals i pel·lícules s’hi han estrenat?
Crítics de sèries com ara Víctor Sala o Pep Prieto no donen l’abast. “La quantitat de sèries es inabastable”, el que pot arribar a generar una espècie “d’estrès cultural per al crític”, afirma Sala, també cofundador de la publicació digital Serielizados.
Davant d’aquesta enorme quantitat, bona part del consum és “d’un sol ús”, explica Laura Miñarro. Consumim, moltes vegades fent maratons de capítols d’una mateixa sèrie (l’anomenat binge watching), i a les poques setmanes -o fins i tot dies- ens n’oblidem. “Les hores de contingut es cremen molt ràpid”, afirma Elena Neira, professora de la UOC i consultora. I precisament, el fet que consumim hores i hores és el que interessa a plataformes com Netflix.
Per a fomentar encara més el consum, les plataformes estan modificant la manera de produir i distribuir continguts. Segons la vicepresidenta de Negoci Internacional d’Atresmedia Studios, la tendència és que les sèries tinguin pocs capítols -sis, set o vuit com a molt- i una durada d’uns 30 minuts. “El consum de capítols de 30 minuts és impressionant. És el temps que acostuma a durar el trajecte ala feina de molta gent”, afirma Miñarro. I, sovint, molts veuen les sèries a través del mòbil; dos de cada tres usuaris de Netflix, segons Neira.
