No tinc clar que l’arribada del Corte Inglés sigui una oportunitat per al comerç veient el que ha succeït des de la signatura del POEC el 2004, quan es van acordar amb els botiguers mesures per reforçar i fer més competitiu el comerç abans de l’arribada de la suposada locomotora.
Avui, tenim el mercat de la plaça de Cuba renovat; però la millora no ha suposat cap gir en la dinàmica comercial: les minses 35 places de pàrquing o l’opacitat de l’edifici són un reflex que la finalitat no era atraure clients i consumidors sinó passar pàgina i tallar la cinta. La plaça Gran segueix pendent de reforma, hi ha un projecte interessant lligat a la gastronomia que espero que tiri endavant, és una oportunitat que ens cal aprofitar en un dels espais més bells de la ciutat. Els entorns i la reorganització dels carrers també estan pendents, i el pàrquing de Biada s’ha deixat en benefici del Corte Inglés.
S’ha cedit en tot davant l’arribada d’aquest gran operador, la repercussió del qual en el comerç de la ciutat està per veure. Molta gent és positiva, d’altres no ho veiem clar, sobretot pel volum de trànsit que pot provocar, però també per la manca de criteri del govern –fins avui– per fer apostes valentes i llamineres a Mataró Centre.
Hem de saber quin model comercial volem i què s’ha de prioritzar. La imatge del mercat de marxants de dijous a la plaça de Cuba és llastimosa, com ho és també l’aspecte de la plaça els dissabtes a la tarda, o d’alguns trams del camí Ral. Hem de dirigir l’espai públic cap a activitats que portin valor afegit. Per què donar prioritat a una parada de marxant abans que a una terrassa de bar a la plaça de Cuba? Es dinamitza el comerç amb els firaires de la plaça de Santa Anna? Amb quin model hem d’atraure aquesta allau de visitants? Amb la realitat que tenim avui, dubto que el flux sigui positiu i que el client que aparqui al Corte Inglés trobi algun motiu per fer un tomb per la ciutat.
Cal arranjar els entorns i fer-los agradables, comunicar bé l’espai des de la ronda Alfons XII cap al centre i des del mar i l’estació fins al parc, potenciar l’eix Cuba-Churruca, arranjar llambordes, reordenar mercats marxants, limitar l’accés de furgonetes comercials, treure contenidors, reinventar-se la plaça de les Tereses, crear un pàrquing Lepanto-Churruca, reformar la plaça Gran, arranjar el carrer de Sant Benet i el camí Ral, i crear elements singulars al centre, com per exemple, el canvi d’ubicació del museu Bassat a l’edifici antic de correus i els jardins de la Casa de la Palmera.
Tot plegat, un munt de feina que dubto que estigui feta abans de la tardor del 2014. Els fets des del 2004 són evidents, som ja en temps de descompte i la confiança està molt minvada.
De moment, tot està per fer i, potser, tot és possible.
