Del franquisme sociològic al socialisme sociològic

Ramon Reixach.  Historiador i economista
451

Simultàniament a la nostra crisi, el món, en conjunt, viu una de les fases de creixement econòmic més gran de la seva història. El Brasil, l’Índia o fins i tot un sector de l’Àfrica té unes taxes d’augment de la seva riquesa mai vistes mentre el nostre país es veu abocat a un atur massiu i durador. Molts del joves d’aquí han marxat i marxaran a treballar a l’estranger (exportació de treball) per la gran incapacitat de la nostra economia de vendre a l’estranger (exportació de mercaderies). Per què passa això?

En la meva modesta opinió és fruit d’un canvi de mentalitat produït a la societat espanyola i catalana que ja dura massa, una mica més de 30 anys. Vàrem arribar a l’Estat social i democràtic de Dret que propugna la Constitució sense ser conscients del que això implica i demana de tots. El mateix pel que fa a la nostra entrada a la Unió Europea (aquella C.E.E. de 1986). El franquisme sociològic es va transformar en socialisme sociològic i aquí no cal necessàriament identificar aquest mot amb votar PSOE o PSC.

Amb socialisme sociològic vull dir aquella mentalitat difosa (i mig pagana, perdoneu però algú ho havia de dir) que espera que l’Estat (Sector Públic) et solucioni la vida i que mata la vida pròpia i la llibertat de la societat civil organitzada. Aquella incapacitat per reconduir l’Estat a l’espai i paper que li correspon i que ha de ser molt menor a l’absolutisme amb el qual avui actua per mitjà dels tots els tentacles pressupostaris i influències mil de què disposa. Una mentalitat que ha convertit la societat en eixorca.

Caldria preguntar-se per què les societats amb una Societat Civil més lliure i independent (també econòmicament) poden compaginar una economia molt més competitiva que la nostra amb la salvaguarda d’uns nivells d’Estat del Benestar que nosaltres no podrem mantenir (pagar).

La construcció d’una llibertat autèntica i real per a la Societat Civil (mitjans de comunicació, institucions escolars i acadèmiques, instituts d’anàlisi i fins i tot o potser “per sobre” de tot Església/confessions lliures) que es supediti molt més al Dret Natural i molts menys a l’Estat és un element vital pel creixement econòmic; tant, que la defensa de la llibertat de la Societat Civil hauria de ser una de les preocupacions bàsiques de totes aquelles persones que es/ens preocupa la supervivència de l’Estat del Benestar.

COMPARTIR