Segons els entesos, la paraula jubilació deriva del llatí iubilare, que significa expressar crits d’alegria, goig o lloança. Diuen, també, que l’arrel prové del mot jueu yobel, d’on es va derivar la paraula jubileu, emprada per anunciar sorollosament l’inici d’un any especial, ja fos una fita de 50 anys, el perdó de deutes o pecats, deixar de fer feines agrícoles o alliberar als esclaus. La història ens mostra, que jubilar-se va lligat a un sentiment de goig i joia per l’entrada en un nou període de vida més gratificant i amb menys obligacions. Pel que sembla, els primers jubilats van ser soldats romans. Actualment, jubilar-se i passar a cobrar una pensió sense obligació de treballar, és un dret força consolidat.
Aquest goig inherent a la jubilació, no sempre es fa present. Hi ha qui ho passa malament. Quan una llarga vida laboral s’acaba, es produeix un canvi important, radical, que requereix un període d’adaptació. Passar a cobrar una quantitat inferior a l’habitual pot influir negativament. Patir problemes de salut, també. El fet de que cada vegada quedin menys amics o familiars, incrementa el sentiment de solitud. Tanmateix, si no es té cap afició, cap obligació o rutina, augmenten les dificultats per ocupar el temps. Si la persona va basar la seva vida en el treball, pot ser que baixi la seva autoestima al sentir que ha deixat de ser útil, que ha perdut el seu reconeixement personal i social. Aquesta pèrdua por provocar un dol que li faci entrar en dinàmiques de desorientació, buidor i tristesa, majors nivells d’ansietat, alteracions del son, mal humor, falta de gana, pèrdua de plaer, aïllament, apatia, malenconia i depressió. Si aquesta no es resol, es pot tornar crònica i, a més del patiment emocional, pot deprimir el sistema immune i ocasionar problemes de caràcter orgànic o empitjorar altres malalties.
La persona jubilada ha d’evitar aïllar-se. Ha de sortir a caminar, sola o acompanyada, parlar amb els demés, anar a xerrades, exposicions, conèixer gent, fer activitats per gaudir de la vida i la natura. Potser pot fer allò que sempre ha desitjat, viatjar, llegir, escriure, pintar, estudiar, anar a concerts, al cine, al teatre, fer jardineria, cuina, relaxació, ioga, compartir coneixements, voluntariat… És clau imposar-se petites rutines que l’obliguin a estar activa i ocupada, mantenir bons hàbits alimentaris i fer exercici físic adequat. I evitar estar parlant sempre de malalties! Cal parlar de salut, de ganes de viure i de fer coses!
