Desconstruint el patiment emocional

José Ma Guillén Lladó.  Psicòleg i terapeuta ment-cos. www.josemariaguillen.com
620

“El dolor és inevitable, el patiment opcional” va dir Buda. Eren temps molt pretèrits. Un altra context. Actualment, gràcies als coneixements i tècniques mèdiques, podem evitar o apaivagar molts dels dolors físics que abans eren inevitables. El patiment, per la seva part, segueix sent opcional. Molt més opcional que mai, gràcies als coneixements i tècniques psicològiques —també a molts fàrmacs— de què disposem. Tot i així, malgrat hem avançat i millorat en les opcions al nostre abast, hi ha un gran problema: els trastorns mentals —amb tot el patiment emocional que impliquen— s’estan incrementant sense parar en tot el món. Una gran paradoxa que ens mostra que no anem pel bon camí. I ja que parlem de camins, recuperem una cèlebre frase de Ghandi: “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí”.

Per desgràcia, fer guerres com a camí per conquerir la pau és el gran bucle en el que es troba la humanitat des de temps immemorials. Malgrat els avenços de la civilització, patim un paradoxal increment dels conflictes bèl·lics. Si ens fixem una miqueta, podem trobar un cert paral·lelisme entre l’increment dels conflictes bèl·lics i el dels trastorns i patiments mentals. Si en lloc de referir-nos a la pau dels pobles parléssim de pau interior, en aquesta frase de Ghandi, potser veuríem el veritable camí: “No hi ha camí per a la pau interior, la pau interior és el camí”.

Cal desconstruir els processos contradictoris en els que, buscant la solució combatent el problema, al final s’obté la perpetuació i el creixement d’aquest. Hem d’anar a l’arrel i potenciar allò que desitgem. Si volem la pau, cal cultivar-la, en lloc d’anar augmentant el negoci de les armes. Si volem un planeta net, cal mirar de no embrutar-lo tant, en lloc de pagar per fer-ho. Si volem més salut, cal cuidar-la —com va dir Hipòcrates: “Que la teva medicina sigui el teu aliment, i l’aliment la teva medicina”—, en lloc d’abusar d’hàbits insans, buscant després la “solució” fàcil i dominant de les pastilles. Si volem viure amb menys patiment emocional —tot i que motius en podem tenir molts—, hem de cultivar i enfortir la pau interior i l’autoconeixement com a base fonamental, en lloc d’aplicar només mitjans tècnics de qualsevol naturalesa que busquin apaivagar la simptomatologia, com per exemple en l’ansietat. Cal cultivar el nostre llum interior, si no, la foscor, i el patiment, ens seguirà dominant.

COMPARTIR