Un any més, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat les dades de renda anual, en aquest cas corresponents a l’any 2021. Si ens fixem en les dades obtingudes als diferents pobles del Maresme, la nostra comarca, veurem com existeixen grans desigualtats entre ells. Mirarem d’analitzar-les breument.
Pel que respecta a la renda neta mitjana per persona, les xifres es mouen entre els 12.072 euros de Tordera (el poble amb un import més baix) i els 20.889 euros d’Alella, que cal remarcar que és la desena ciutat “més rica” de tota Espanya, almenys pel que fa a renda mitjana per persona. Els pobles “més pobres” són, després de Tordera, Pineda de Mar (12.127 euros), Calella (12.196 euros), Malgrat de Mar (12.791 euros), Mataró (12.889 euros) i Palafolls (12.921 euros). Pel que fa als “més rics”, darrere d’Alella tenim Cabrils (20.379 euros), Cabrera de Mar (20.140 euros), Tiana (20.069 euros), Sant Vicenç de Montalt (19.255 euros) i Teià (19.037 euros). Les diferències entre les diferents poblacions de la comarca són importants. Podem veure-ho a la següent taula:
Si atenem a les dades que tenim per llars, obtenim que ens movem entre els 29.800 euros de Pineda de Mar fins als 61.569 euros de Cabrils. Just darrere de Pineda trobem Calella (30.196 euros per llar), Tordera (31.365 euros), Malgrat de Mar (32.132 euros), Palafolls (33.482 euros) o Mataró (34.603 euros). Pel que fa a les “més riques”, després de Cabrils tenim Alella (59.374 euros), Tiana (57.562 euros), Cabrera de Mar (56.363 euros), Sant Vicenç de Montalt (53.954 euros) o Teià (53.286 euros). Les diferència entre pobles són, novament, molt clares. Mostrem aquí també la taula amb les dades corresponents:
Un cop d’ull a aquests mapes de la comarca, que es poden consultar a la web de l’INE, ens serveix per veure gràficament aquestes desigualtats de renda existents entre pobles del Maresme, tant pel que fa a la renda per persona com a la renda per llar:
Mapa de renda mitjana per persona al Maresme (2021)
Mapa de renda mitjana per llar al Maresme (2021)
Si aprofundíssim en l’anàlisi, veuríem com dintre dels mateixos pobles també existeixen desigualtats molt clares entre diferents seccions censals, però aquí no disposem de prou espai per parlar-ne en detall. El cas de Mataró és paradigmàtic: si ens fixem en la renda mitjana per persona, veurem com les xifres van dels 7.196 euros de la secció 3-2 (situada a Rocafonda) als 19.376 de la 1-3 (al Centre Històric). Si atenem a les dades per llar, obtenim la xifra més elevada a la secció censal 3-12 (a Vista Alegre) amb 51.579 euros per llar, una zona que inclou algunes urbanitzacions de la ciutat. La segona dada l’obtenim a la 1-4 (a l’Eixample) amb 47.650 euros, i la tercera a la 1-4, també a l’Eixample amb 46.364 euros. A la banda contrària, les xifres més baixes les trobem a la secció 3-2 (a Rocafonda) amb 24.624 euros, la 2-4 (al Palau-Escorxador) amb 24.830 euros, i la 5-10 (a Cerdanyola Sud) amb 25.038 euros. És a dir, la xifra més alta duplica la més baixa. A nivell comarcal passa pràcticament el mateix.
La pregunta és: es pot viure dignament avui en dia amb aquests diners? La resposta és òbvia: no.
Queda clar que el Maresme és una comarca rica amb barris molt pobres. Existeixen alguns dels municipis més rics d’Espanya, però també d’altres que concentren barris molt vulnerables, i aquest fet dona peu al fenomen de la segregació social urbana. Sabem que la desigualtat no és exclusiva de la nostra comarca, però això no ens ha de fer obviar aquest fet, font de problemàtiques socials que, aquí i arreu, reclamen polítiques redistributives eficaces.
La solució és fàcil? Depèn només dels poders públics? Sabem molt bé que no. Una eina política creada a Catalunya en la ja llunyana etapa del govern tripartit d’esquerres a la Generalitat, fa ja gairebé vint anys, va ser la Llei de Barris. El Parlament de Catalunya, després de molt de temps i pressió de les entitats municipalistes, va aprovar novament al desembre de 2022 aquesta eina d’intervenció, però el cert és que durant el 2023 no s’ha desplegat el reglament ni s’ha dotat de pressupost aquesta eina. Hi ha intenció de fer-ho durant 2024? No ho sembla. Tenim, doncs, una eina políticament molt potent, però que el govern del Generalitat no desplega ni dota de recursos. I no ho oblidem, la voluntat política és determinant, també en la lluita contra les desigualtats.
