El tèxtil manté la seva rellevància econòmica a la comarca, però la seva força no s’està traduint en estabilitat laboral. L’informe anual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal assenyala que el sector, tot i ser el segon amb més facturació al Maresme, ha tornat a perdre llocs de treball i ha registrat la xifra més baixa de contractació des del 2009.
El 2024, les indústries tèxtils i de confecció van facturar 850,6 milions d’euros, el 8,9% del total comarcal, només per darrere de les indústries químiques i farmacèutiques. El Maresme concentra més d’una cinquena part (21,6%) de la facturació provincial del tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat. Canet de Mar es consolida com a punt fort amb 8.787 euros per càpita, que el situen en quarta posició a escala provincial.
Entre les empreses capdavanteres destaquen Velcro Europe (Argentona), Aletext i Hi’tex (Canet), Hallotex i Happy Punt (Mataró) i Intexteis BCN (Pineda), totes entre les 25 amb més volum de negoci de Barcelona.
Tot i aquest pes, el sector va generar 4.806 llocs de treball el 2024, 170 menys que l’any anterior. La davallada afecta assalariats i autònoms, amb especial incidència a la confecció de peces de vestir, que concentra més de la meitat dels llocs i ha perdut un 7,5% en un any.
Pel que fa al mercat laboral, l’atur registrat es va reduir un 4,9% i se situa en 1.021 persones, sobretot dones d’entre 60 i 64 anys. No obstant això, la baixada no respon a nous llocs de feina, sinó a moviments cap a altres sectors.
La contractació laboral ha caigut a 1.311 contractes, un 20,7% menys que el 2023, i marca un mínim històric. La reducció afecta tant els indefinits (-21,2%) com els temporals (-20,1%), si bé més de la meitat dels nous contractes (56%) han estat indefinits. La caiguda ha estat més pronunciada en el tèxtil (-29,1%) que en la confecció (-15,1%).
Segons l’informe, el futur del tèxtil maresmenc passa per afrontar grans reptes: la manca de mà d’obra qualificada, l’encariment energètic i laboral, la pressió de les importacions de baix cost i la feble demanda del mercat intern.
