Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort. Això justifica que s’hi dediquin el màxim d’esforços i mitjans per combatre-les. Hi ha, però, una gran paradoxa, destacada pel cardiòleg Valentí Fuster en el llibre La ciència de la salut: “Quan la medicina està disposant de majors coneixements i millors tractaments que mai, s’està incrementant el número de morts per trastorns cardiovasculars, i això reflecteix el fracàs de la prevenció”.
Sens dubte, la prevenció és clau per canviar aquesta dinàmica i reduir morts. Però, quina prevenció? La primària, abans que surtin les malalties? La secundària, detectant-les en estat precoç? La terciària, quan ja hi ha les malalties i es mira de reduir o controlar els danys? La resposta és: TOTES! En conseqüència, millorar els hàbits alimentaris, fer exercici físic, no fumar, combatre l’estrès, juntament amb la realització de proves diagnòstiques adients, són primordials per prevenir, detectar o millorar les malalties cardiovasculars.
Dins les proves diagnòstiques, n’hi ha una molt comuna, que és comprovar la pressió sanguínia, ja que el seu control, és important per prevenir esdeveniments greus. Aquesta prova, però, té aspectes que no sempre són tinguts en compte i poden alterar els resultats: és aconsellable prendre-la asseguts, sense opressió de la roba en el braç, mantenint-lo recolzat sobre la taula o superfície a l’altura del cor, no parlar durant el mesurament, procurar prendre-la sempre a la mateixa hora i en el mateix braç, així com esperar almenys mitja hora després de fer una activitat intensa, o dues hores després de beure alcohol, cafè, te o d’un àpat.
Si la prova es fa a casa i dona lectures diferents a les del consultori, pot haver-hi errors en l’execució o influències nervioses, igual que si les lectures en el consultori són més altes que a casa, pot haver-hi una “hipertensió de bata blanca” deguda a l’ansietat i l’estrès que pot provocar estar en un consultori mèdic. El nerviosisme pot alterar el resultat, llavors cal tornar a mesurar quan s’estigui més tranquil. En base a això, ens podem preguntar fins a quin punt les emocions influeixen en la pressió i la salut cardiovascular. Doncs, segons investigacions, molt més del que creiem.
S’ha comprovat que l’estrès, o sentir ira, fan pujar clarament la pressió arterial — i una pujada sobtada pot causar una accident cardiovascular greu—. Per això, cal aprendre a gestionar l’estrès i les emocions negatives, a agafar-se les coses de forma més positiva i relaxada. Amb més bon humor —riure és una medicina, s’ha dit—. Però no només per reduir la hipertensió i tenir millor ritme cardíac, sinó també per la salut del cor —el tercer cervell—. Les estadístiques han mostrar que un 35% dels atacs cardíacs van ser precedits d’una alteració emocional intensa dues hores abans, i que les persones més propenses a mostrar ira, tenien de 2 a 7 vegades més possibilitats de patir un atac.
Un macroestudi fet per les universitats de Pensilvània, Melbourne i Northwestern el 2015, va analitzar i comparar el número de paraules de caràcter negatiu de quasi 150 milions de tuits (l’antic Twitter). Van veure que en aquells comtats on les persones piulaven més paraules de connotació negativa, tenien major número de morts per atacs cardíacs, que aquells comtats en què les persones piulaven paraules mes positives.
És clar: el bon humor i el bon parlar et poden salvar la vida.
