La vida és bella, però, de vegades, una mica cabrona. Dona cops. Tard o d’hora, som víctimes de contratemps i problemes, no sempre buscats, merescuts o fàcils de resoldre. L’impacte final, però, en un 90% dels casos, depèn més de la nostra actitud i de com ens ho agafem, que no pas del problema en sí. Potser no puguem triar algunes de les situacions i dels problemes que vivim, però sí que podem triar l’actitud amb la que ho afrontem. D’aquesta manera, podem influir sobre l’impacte final.
De fet, tot problema neix buscant una solució. En conseqüència, no és bo quedar-se atrapat pels problemes i deixar passar el temps sense posar-hi remei, ja que la solució pot ser cada vegada més complicada. Fins i tot, podem prevenir problemes si actuem a temps. Com a norma general, cal ocupar-se —més que preocupar-se— dels problemes que ens afecten, especialment si són importants o rellevants, amb una bona atenció i un afrontament adequat. Cal actuar de manera pràctica i racional, alhora que calmada. I això últim és fonamental: agafar-s’ho de manera tranquil·la. Si ens ho agafem massa a pit, massa a la valenta, sentirem més pressió i patiment emocional, preocupació, remugacions, dubtes, frustració…, amb conseqüències més importants i negatives, fins i tot, provocant problemes psicosomàtics que poden afectar greument a la nostra salut. És prou conegut que alguns infarts han sobrevingut a conseqüència d’un disgust, d’un enfadament o d’emocions molt fortes.
Millorar la manera d’agafar-se les coses. I ser capaços de trobar respostes positives i calmades als problemes, depèn de nosaltres mateixos. Es pot aconseguir amb perserverànça i confiança, actuant de manera proactiva, pràctica, creativa, prenent distància, amb una bona dosi de paciència, evitant, alhora, reaccions emocionals excessivament impulsives, incontrolades, inflexibles, negatives, victimistes… Cal simplificar el problema i la solució. En alguna ocasió, fins i tot, podem fer com en Genaro, personatge dels acudits del gran Eugeni.
—Caram, “don” Genaro, com s’ho fa per mantenir-se tan jove?
—Miri, no discutint amb ningú
—Home, per això no serà —va replicar l’amic
—“Bueno”, doncs no serà per això —li va contestar, finalment, en Genaro.
