Són 160 membres, però una única manera de viure i sentir la Setmana Santa. La Hermandad Nuestra Señora de la Soledad, de Mataró, està integrada per majoritàriament dones. Elles són les que des dels seus inicis porten la veu cantant, un tret diferencial que ha posat en relleu el paper de la dona en una tradició liderada per homes: “Una germandat femenina amplia la pluralitat dins de la celebració, mostrant que la tradició pot ser fidel a les seves arrels i reflectir la diversitat i evolució de la societat”, explica la Tania Marín de la Rosa, la vicepresidenta i capatassa de l’entitat. Any rere any surten per Setmana Santa amb un sentiment de germanor i família, mentre que dins de la confraria es mesclen les generacions, una combinació d’experiència i energia que les manté any rere any fidels a les processons mataronines.
Què representa per a vosaltres la Setmana Santa i com us prepareu?
La Setmana Santa és per a nosaltres una forma de vida. És un temps de fe, de reflexió interior, de renovació espiritual, agraïment i esperança. També és un temps de reflexió personal, de fer una pausa del ritme quotidià, de pensar en metes, prendre decisions, de practicar el perdó i l’empatia i és un temps de creixement personal. També representa les nostres tradicions i cultura.
Cadascú es prepara individualment d’una manera diferent si parlem espiritualment, moltes de nosaltres fem el dejuni de Quaresma que és temps de recolliment i reflexió. A nivell col·lectiu anem acompanyades de la Parròquia i del consiliari. Tenim les tres misses prèvies a la nostra processó davant de la Verge de la Soledat.
Logísticament, tenim la nostra època d’assajos on ens preparem tant tècnicament com físicament. Nosaltres aquest any hem començat a assajar just després de les vacances de Nadal, però hi ha un treball previ de mesurar a les portants i igualar el pas que ha sigut entre novembre i desembre.
La recuperació de la Setmana Santa a Mataró va ser fruit de la insistència d’un grup reduït. Creieu que avui hi ha el mateix compromís?
Generalment no, o el compromís és diferent. La gent que estem a juntes directives o càrrecs dins de l’entitat sí que tenim el mateix compromís. El ritme de vida ha canviat i cada cop costa més, però sí que és veritat que al meu entorn tinc una quadrilla bastant compromesa i estic rodejada d’un grup de persones que treballen moltíssim.
Com definiries la ‘parihuela’, és a dir, l’estructura amb què feu les processons?
Teníem un tron processional, dissenyat pel meu avi. L’any 2023 es va decidir fer un canvi i vam optar per passar a un estil sevillà i vam fer una “parihuela” nova que es carrega per dins. És un tron de 2,40 metres d’ample per 3 metres de llarg d’alumini, amb 6 “trabajaderas” (llistons) on caben 5 portants, per tant, és un total de 30, que carreguen amb un sistema de doble espatlla.
Té una orfebreria platejada, com els respiradors, varals de pali (les barres verticals) o la “candelería”, i aquest any estrenem el sostre del pali que està brodat per germans de la nostra germandat, que ara mateix estan brodant les bambolines.
Cal dir també que el projecte del pas, per cert fet per una de les nostres portants que és arquitecta, està a mitges i falta canviar el que és la ‘canastilla’, la part superior, ja que de moment s’ha mantingut l’anterior.
“Més enllà de la religió, la Verge de la Soledat representa el dolor humà, la pèrdua i la capacitat de resistir inclús quan un se sent completament sol”
Com queda el calendari de cara a Setmana Santa?
Començarem el 14 de març amb el trasllat a la seu canònica i entre el 20 i 22 de març tenim el tridu a la Sagrada Família de Cirera, mentre que el mateix 22 és la Processó de la Coronació al barri. El 3 d’abril serem a la Processó General de Divendres Sant i, el 4, la Processó del Silenci.
Com es por explicar avui el missatge de la Verge de la Soledat a persones que no viuen la Setmana Santa des d’una pràctica religiosa?
Si li expliques a algú que no és religiós, no fa falta parlar de fe. Es pot entendre simplement com el símbol d’una mare que perd al seu fill, cosa que qualsevol persona pot entendre com un dels dolors més grans que existeixen.
La imatge no mostra un dolor exagerat, més aviat un patiment silenciós i digne. Per això moltes persones la veuen com un símbol de fortalesa en mig del dol: algú que pateix, però continua dempeus.
En resum, més enllà de la religió, la Verge de la Soledat representa el dolor humà, la pèrdua i la capacitat de resistir inclús quan un se sent completament sol.
La vostra confraria és, sobretot, femenina des dels inicis. Què aporta?
La confraria no és exclusivament femenina, tenim germans homes, tot i que estan limitats per estatuts. Tenen veu, però no vot i no poden participar activament de les processons.
Aporta una visibilització del paper de la dona en una tradició que ha estat liderada i protagonitzada per homes, es fa valdre la participació activa de la dona en àmbits d’organització, presa de decisions, portar, música… Crec que una germandat femenina amplia la pluralitat dins de la celebració, mostrant que la tradició pot ser fidel a les seves arrels i a la vegada reflectir la diversitat i l’evolució de la societat.
“La confraria no és exclusivament femenina, tenim germans homes, tot i que estan limitats per estatuts. Tenen veu, però no vot i no poden participar activament de les processons.”
La decisió que fos una confraria femenina va venir per l’absència de voluntaris homes en la fundació. Amb perspectiva, creus que aquella circumstància es va convertir en una fortalesa identitària? Us heu plantejat que sigui mixta?
És un aspecte totalment identitari. És un tema que sempre està sobre la taula, sí que s’ha plantejat, hem passat anys complicats, de falta de gent, per por de no poder sortir al carrer i es va plantejar. Personalment, és un tema que ara com ara posaria a debat activament, ja que el meu pensament és que s’ha d’avançar amb la societat i seria d’hipòcrita no dir que hi ha molt treball masculí darrere nostre i no és just que no puguin participar activament ni vestint de túnica, capirot i capa per acompanyar-la.
Com treballeu el relleu generacional perquè la història iniciada el 1986 continuï viva?
Ara mateix no tenim una vocalia de Joventut o una diputació infantil que sigui el relleu generacional. En l’àmbit infantil és un mica feina de les mares, igual que la meva mare i la meva àvia van fer amb mi.
El que sí que estem treballant aquests darrers anys és el relleu generacional pel que fa a càrrecs de la junta directiva i de l’entitat. S’ha intentat rejovenir la junta de govern sense deixar enrere l’experiència de les que han treballat tota la vida per l’entitat. Això aporta una frescor de les persones més joves, on exposem les nostres inquietuds i les nostres idees, en simbiosi amb una quantitat d’anys d’experiències i de vivències de les germanes més antigues, que ens donen moltíssim suport i a vegades també ens tornen a terra. És un treball conjunt de les noves i les generacions més grans, actualitzant l’entitat als temps d’ara sense perdre la nostra identitat.
Mirant enrere, què en pensen les fundadores de la confraria actualment?
Amb dues de les fundadores, la Maria Gutíerrez i la Dolores (Loli) de la Rosa, que, per cert, és la meva mare, vam estar parlant l’altre dia d’això. Elles avui en dia són part de la quadrilla de portants actual i formen part de la junta directiva i de la “priostía”, de l’equip. Per tant, viuen l’entitat des de molt a dins.
Veuen que després d’uns anys d’estancament, actualment estem creixent i tornem a tenir un ambient familiar i bo, com l’inicial o similar. Estan molt contentes de com està la confraria ara i del camí futur que projecta.
