La paradoxa de l’autoestima

José Ma Guillén Lladó.  Psicòleg i terapeuta ment-cos. www.josemariaguillen.com
708

L’educació i la influència social, solen sumir-nos en una dinàmica de competició i comparació amb els demés. Prima ser el millor, tenir èxit, diners, bellesa —encara que sigui superficial i artificiosa—. Com que això no sempre és possible aconseguir-ho ni mantenir-ho, pot provocar sentiments de frustració i d’inferioritat, afavorint que siguem víctimes d’una categorització que ens etiqueta amb unes determinades “carències”, i que tapa els nostres valors interns, que queden relegats i infravalorats. Si ens creiem aquest discurs erroni, podem caure en problemes d’inseguretat i pors, capaços de provocar ansietat, fòbies, depressió, dificultats en relacions, aïllament social… i, a part del patiment emocional, poden limitar el nostre futur. Quan entrem en aquest bucle de pensaments, els fets, els esdeveniments, semblen confirmar les nostres mancances com si fos una veritat absoluta i inamovible. Però no ho és!!!

Charles Chaplin va escriure: “Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància jo estava en el lloc correcte i en el moment precís. Llavors, em vaig poder relaxar. Avui sé que això té un nom: autoestima”.

Autoestima és estimar-nos sense condicions, acceptant tot el desagradable o agradable que percebem de nosaltres mateixos. Significa acceptar-nos plenament, tant si ens comportem de forma intel·ligent i competent o no, i tant si els demés ens concedeixen o no ens concedeixen la seva aprovació, respecte o amor. Autoestima és no creure’ns inferiors a ningú, sinó diferents, únics, estimant-nos com som —tot i que això no treu que fem coses per millorar allò que vulguem millorar, dins del nostre procés de creixement i evolució personal.

— Si tu mateix no t’estimes, com vols que els demés t’estimin?—. Aquesta frase la solen dir algunes persones quan volen ajudar a algú amb baixa autoestima. Tot i que intenten provocar una reacció positiva, aquesta reflexió sol reafirmar el problema. Primera paradoxa. Ara la segona. Moltes persones em venen a la consulta amb problemes de baixa autoestima. Quan els hi pregunto si es canviarien per algú a qui coneguin, la resposta, per increïble que sembli, sol ser que NO. Això demostra que són víctimes de categoritzacions superficials, i que, en el fons, saben que són persones valuoses. La solució consisteix en aflorar i potenciar una autoestima que, en realitat, tan sols està amagada.

COMPARTIR