Les paraules soledat i solitud s’utilitzen de manera indiferent, però, com que no és el mateix estar sol que sentir-se sol, podem emprar soledat per anomenar una situació d’aïllament social, de romandre físicament sols, mentre que per anomenar el sentiment subjectiu de sentir-nos sols, independentment de si s’està amb gent o no, podem emprar solitud.
Tot i que som animals socials, la soledat és una circumstància natural de la vida. En algun moment estem sols. Per això, hem d’aprendre a estar-hi, i a estar bé amb nosaltres mateixos. Sense por. Fins i tot, en algunes ocasions, podem desitjar estar sols. Però, què passa quan la soledat no és desitjada? Pot aparèixer un sentiment de solitud, de caire negatiu, que ho compliqui tot.
Les persones grans son les més habitualment afectades, especialment per la falta de convivència, suport familiar o social, malalties, pocs recursos econòmics… No obstant això, s’estima que la soledat no desitjada també afecta a 4 de cada 10 joves. En realitat, prop del 15% de la població espanyola la pateix, i les previsions indiquen un creixement de més del 55% en 15 anys. Té nivells epidèmics i està considerada un greu problema de salut pública per l’OMS, ja que s’associa a una pitjor salut física, psicològica i social. Incrementa el risc de desenvolupar depressió (5 vegades més que la mitjana), ansietat, angoixa, insomni, sedentarisme, mala alimentació, problemes metabòlics, consum d’alcohol, tabac i altres drogues, hipermedicació, problemes immunitaris, malalties degeneratives, hipertensió i problemes cardiovasculars, així com un major risc de morir prematurament. Si hi ha depressió, s’accentua encara més la tendència a reduir el contacte social, retroalimentant el sentiment de solitud, el qual comporta un major deteriorament cognitiu.
La lluita contra la soledat no desitjada ha de ser una qüestió prioritària per a l’Administració pública, procurant dotar els recursos que siguin necessaris, però també de la societat en general, de nosaltres mateixos, solidàriament, fins allà on puguem arribar. Un petit gest, escriure, trucar, preguntar, visitar, abraçar, parlar, recordar, consolar, animar, acompanyar, ajudar, regalar, compartir…, pot ser com un llum que il·lumini la foscor de la solitud. Pot convertir-se en un petit miracle. Molt petit. Però miracle.
