Segur que alguna vegada heu jugat a l’amic invisible. Sol ser divertit, tot i que, de vegades, algú no tan amic s’hi cola a la festa. Del que no em som prou conscients, però, és que més enllà de les amistats, tots tenim un enemic invisible dins nostre. Bé, en realitat no és invisible, però ens costa veure’l. Ens saboteja, i pot arribar a fer-nos mal de debò.
Aquest enemic invisible s’alimenta del nostre desig de plaer immediat i de comoditat, del voler agradar, del costum de viure amb el mínim esforç i del remei fàcil. També s’aprofita de la desinformació que difonen els grans interessos econòmics, que ens porten cap a hàbits poc saludables i poc responsables —els socialitzen i els normalitzen—, i que a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, es va apoderant de la nostra salut i va obrint la porta a les malalties del benestar, que pel nom semblen simpàtiques, però ens maten.
Aquestes malalties apareixen com a conseqüència del nostre estil de vida: menjar en excés o de forma poc saludable, abús de productes processats, passar massa hores asseguts, viure amb presses constants, convivint amb un estrès que sembla no acabar mai i allunyats de la natura. No són infeccions que s’encomanin, sinó problemes que es van creant lentament, de forma insidiosa. Entre ells, l’obesitat, la diabetis tipus 2, la hipertensió, les malalties del cor, alguns càncers, així com l’Alzheimer.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, més del 70% de les morts al món es deuen a aquest tipus de malalties, sobretot als països més rics i desenvolupats —un 70% sembla una bogeria però és real—. Les conseqüències són greus: escurcen la vida, en redueixen la seva qualitat i sobrecarreguen els hospitals.
Cal tenir en compte que no només afecten al cos. Les malalties del benestar també poden ser mentals: a banda de la ja massificada ansietat, depressió o insomni, l’estrès crònic, la tristesa profunda o la falta de sentit vital poden acabar passant factura al cos. Així, de vegades és el cos qui parla el que la ment calla (psicosomàtic), i altres vegades és el dolor físic el que ens roba la pau interior (somatopsíquic).
Tal com explico a El Quinto Cerebro, l’organisme, amb tots els seus sistemes i aparell interns, funciona com un gran cervell que conté una xarxa de “cervells” interconnectats: no només el cranial, sinó també el sistema digestiu, el cor i la microbiota. Quan algun d’aquests punts es desequilibra, tota la xarxa se’n ressent. Un simple mal d’estómac pot acabar derivant en ansietat, i una depressió pot acabar debilitant molt el cos.
No hi ha receptes màgiques per prevenir-les o evitar-les, però sí camins clars: menjar més saludable i equilibrat, evitar tòxics, mantenir-nos actius i moure’ns cada dia, descansar bé, cuidar les relacions i aprendre a viure amb més consciència i calma. El secret rau en fer-nos-en conscients i decidir canviar allò que depèn de nosaltres. Només així podrem transformar el benestar aparent en una salut real i duradora.
