L’enigma de la rotonda

José Ma Guillén Lladó.  Psicòleg i terapeuta ment-cos. www.josemariaguillen.com
432

Com circular per una rotonda és un tema tant controvertit i frustrant, del qual segur algú de vosaltres tindrà quelcom a dir. Us convido a comentar-ho. Alguna coseta n’aprendrem.

El major conflicte —bastant perillós— es produeix quan un conductor vol sortir de la rotonda directament des d’un carril interior —maniobra prohibida—, creient que el conductor que circula pel carril exterior ha d’abandonar-la obligatòriament en la primera sortida que trobi —obligació inexistent—. Potser el conductor pensa que si els demés ho fan, ell també —conducta poc madura?—. Potser té pressa —mala consellera—, o no coneix prou bé la normativa de circulació —cosa que té solució, tot i que de vegades les normes no són clares i es presten a diferents interpretacions—. Sigui el que sigui, el conductor intentarà justificar-ho per tal de quedar-se en pau amb ell mateix, però, d’aquí, pot sorgir una creença errònia que el limiti.

Més enllà del problema rotonder, les creences limitants i distorsions negatives estan molt presents en les nostres vides. Poden semblar racionals, però són pensaments o plantejaments que no es corresponen amb la realitat, capaços de convertir-se en barreres emocionals i associant-se amb conductes rígides i automatitzades que poden perjudicar i crear malestar, frustració, angoixa, tristesa…

Aplicar un filtre amb el que es queda amb una sola versió i no escolta o no contempla altres raons que poden canviar la interpretació d’un fet perquè creu que té la raó absoluta. Externalitzar les causes des fets negatius, culpant sistemàticament als altres. Exigir que siguin els demés els que canviïn. Creure que s’ha de ser perfeccionista i que els errors no es poden admetre, ja sigui per part dels demés o d’un mateix. Valorar fets de manera polaritzada, tipus tot o res, blanc o negre: —No trobo feina, soc un incompetent—. Sobregeneralitzar: —La meva parella m’ha deixat. Ningú em vol—. Personalitzar-ho tot: —En Joan fa mala cara, deu estar enfadat amb mi—. Adivinar el futur: —No em presento a l’entrevista perquè em diran que no—… Aquests són alguns exemples. La bona noticia és que, amb un treball psicològic adient, es poden canviar per creences potenciadores, més racionals, positives i flexibles.

COMPARTIR