Les segones oportunitats

Sandra Barrera.  Associació defensora de gats de carrer de Vilassar de Dalt
786

A la mami (és el nom que li vam posar) la vam trobar en ple mes d’agost a un polígon de Vilassar de Dalt. Estava tancada en una caixa de plàstic amb els seus cinc petits acabats de néixer. Quina gran sort passar per allà en aquell moment! En plena onada de calor, no sabem quantes hores més haurien aguantat abans de morir-se…

De seguida ens vam posar en marxa per donar-los la dedicació i la cura que necessitaven, però malauradament un dels petitons no va sobreviure. Els altres quatre van recuperar-se gràcies a la gran tasca de les voluntàries i a l’amor de la seva mare.

La mami i tres dels gatets, dues femelles i un mascle, eren blau rus, esvelts i elegants ja de ben petits. El més petitó, un altre mascle, era pelut i negre, un trapella entremaliat que destacava al costat dels seus germans i germaneta de potes llargues. Tots quatre molt afectuosos i juganers, com la mare, i amb uns ulls verds vius i curiosos.

La raça blau rus és una de les races de gats més antigues del món. Va estar a punt de desaparèixer després de la Segona Guerra Mundial! Són gats intel·ligents que gaudeixen molt de la vida en família i del contacte amb els humans. Ho sabria això la persona que els va abandonar?

Aquesta família de mixetes ens tenia a totes les voluntàries enamorades. Després d’uns mesos a la gatera de Vilassar vam trobar famílies per a tots cinc, primer els petitons i després la mare. Els gats més grans no sempre tenen aquesta sort, poca gent vol adoptar gats adults, però una família amb les idees clares va venir un dia demanant per ella. Havien conegut un dels petitons i la seva història i no s’ho van pensar dues vegades: donarien una llar plena d’amor a la mami.

Aquesta història no és única, malauradament. Només l’últim any hem recollit més de 70 gats i gates que, gràcies a la tasca de les voluntàries, han estat gairebé tots donats en adopció. No sempre és fàcil la nostra feina, però veure com d’agraïts i agraïdes estan els gats i gates de qui tenim cura, és molt gratificant. Això sí, sempre ens fan falta mans! Més persones per a les colònies, per ajudar a la gatera, més donatius, més menjar, més recursos… T’animes?

Més informació a: https://aprodega.wordpress.com

COMPARTIR