En teoria, les nostres conductes venen determinades pels nostres pensaments. És fantàstic si el que fem és conseqüència d’un pensament positiu, planificat, lògic, intel·ligent. Però no tots els pensaments són racionals i fruit d’un raonament voluntari i conscient: la majoria són emocionals, impulsius, irracionals. Segons investigacions realitzades, podem tenir al voltant de 60.000 pensaments diaris. D’aquests, el 95%, sorgeixen de manera automàtica, amb un 80% de pensaments negatius, repetitius i referents al passat. Una allau cognitiva impossible de controlar, igual que és impossible no pensar.
Afortunadament, la majoria d’aquest pensaments passen de llarg, no en prenem consciència o no els fem cas. El problema sorgeix quan aquests pensaments comencen a persistir i a dominar-nos, podent arribar a provocar seriosos problemes de salut. Solen estar, segons el cas, carregats d’autocrítica, autoexigència, culpa, ràbia, angoixa, por, vergonya, insatisfacció… Poden estar influenciats per l’estrès, l’edat, l’estat d’ànim i de salut, les activitats que es duen a terme, l’entorn, la situació laboral, econòmica… Són negatius i improductius, susceptibles de tornar-se disruptius, intrusius, excessius, obsessius. Quan ens trobem en aquesta situació i quedem enganxats a una espiral de pensaments limitants que no desapareixen i causen ansietat, preocupació excessiva i fatiga, cal posar-hi remei. Prou donar-hi voltes.
El nostre cervell és molt plàstic i poderós. Pot aprendre i desaprendre. Quan aprenem a conduir, inicialment ens concentrem molt en el volant, canvi de marxes, intermitent, retrovisors i senyals, però, a mesura que practiquem, ja no cal tanta concentració i es condueix de manera força automatitzada, degut a què es crea una nova xarxa neuronal molt potent en el nostre cervell. Aquest procés d’automatització es produeix quan repetim molt una conducta o un pensament. Així, en el cas dels pensaments tòxics, intrusius o excessius que es repeteixen, cal aprendre a desactivar-los gradualment, i fer decréixer la xarxa neuronal que els impulsa, creant-ne de noves, que siguin més adaptatives i harmòniques, amb nous pensaments i conductes més racionals i positives. Ens poden ajudar estratègies com qüestionar la validesa i la realitat d’aquests pensaments, buscar rèpliques racionals, canviar l’activitat que s’estigui fent, distreure’s, fer exercici, relaxació, meditació i, si cal, rebre ajuda psicològica especialitzada amb la teràpia cognitivo conductual, capaç de modificar pensaments i conductes.
