Màxima contra Goliat

Arpad Pou.  Psicòleg i membre de “Termitas y elefantes”.
871

Set anys han passat i el gegant està a punt de perdre la batalla. La multinacional Yanacocha és la minera d’or més important d’Amèrica del Sud. Avui protagonitza una greu pugna amb les vilatanes arran del projecte miner Conga, al nord del Perú, que contempla operar als terrenys de la Laguna Azul, lloc on viu Máxima Acuña i la seva família, on es preveu la instal·lació d’una mina d’explotació d’or i coure a cel obert que afectaria quatre llacunes de la zona.

Aquesta dona camperola, dedicada plenament a l’agricultura de subsistència, es nega a vendre les seves 23 hectàrees perquè, com ha expressat en diverses ocasions, no vol veure com destrossen les muntanyes del seu país. L’any 1994, la família Chaupe Acuña va comprar els terrenys de Tragadero Grande, a la comunitat de Sorochuco. El 2011, Máxima va denunciar l’empresa Yanacocha davant la fiscalia de Celendín per les pressions rebudes per forçar-la a abandonar la seva propietat. Tot seguit, la minera els va demandar per haver usurpat aquests territoris amb l’argument que havia comprat aquestes terres el 1996 davant l’aprovació de l’Asamblea de la Comunidad Campesina de Sorochuco i amb el testimoni del sogre de Máxima.

Després de diverses sentències, el desembre de 2014, la Cort de Cajamarca va dictar a favor d’ella. No obstant, el gener de 2015, treballadors de Yanacocha i la Policia Especial de l’Estat, van destruir una nova construcció de la família Chaupe Acuña. La minera va declarar que ho va fer com a acte de defensa possessòria. Dos mesos més tard, van danyar part del seus sembrats i plantes.

Aquest mes de maig la Sala Penal de la Cort Suprema del Perú ha confirmat la innocència de Màxima Acuña del delicte d’usurpació que la minera li ha volgut imputar durant aquests anys.

Máxima i la seva família són una mostra de resistència popular davant els excessos d’un poder econòmic i polític que, malgrat vulgui imposar-se, no pot guanyar el pols de la justícia social.

COMPARTIR