Fins on arriba la memòria, de Pere Anglas i El combat del dia i de la nit, de Maria Català, dues novetats d’autors mataronis que acaben de ser publicades.
Coneixem l’autor mataroní Pere Anglas per la seva tasca escènica, però també ha anat desenvolupant obra narrativa, com és el cas de la novel·la L’ombra de l’amor (Voliana Edicions, 2019) i la que ens ocupa, que acaba de sortir, Fins on arriba la memòria (Columna, 2023), finalista del Premi Ramón Llull 2021.
El nou treball narratiu d’Anglas recull una vella història de la capital del Maresme, centrada en la mataronina Maria Sans i Moyà, que podria ser la infermera que el novel·lista nord-americà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola i en qui s’hauria inspirat per escriure el cèlebre Per qui toquen les campanes. Així ho creu l’arquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa d’ella seixanta anys més tard per explicar-l’hi.
Amb aquest punt d’arrencada que ja manifesta de per sí prou interès, la novel·la es desplega com un ventall per oferir un seguit d’històries que s’entrellacen les unes amb les altres a l’entorn d’un hospital de les Brigades Internacionals. L’autor, d’aquesta manera, ofereix als lectors una narració històrica que posa en qüestió la veracitat d’un relat convertit en mite i que reivindica, alhora, el paper de les dones republicanes durant la guerra.
Fins on arriba la memòria és un nou pas que fa en Pere Anglas en la seva narrativa i que convida a aprofundir en la història més propera i local i el seu impacte en el relat global.
Per la seva banda, l’autora mataronina Maria Català ha anat desplegant una intensa obra narrativa per donar forma a un univers literari propi cada cop més sòlid, amb títols com El alcalde de la Malena, Urpes de seda, A les fosques i Els amors fan l’amor. Acaba de publicar El combat del dia i de la nit (Neret Edicions). El títol, inspirat en les darreres paraules de Victor Hugo, com es destaca al principi de l’obra, ja ens avança que estem davant una novel·la que com el cèlebre autor feia, barreja la història, les aventures, els misteris i un punt de màgia en aquest cas, tanmateix, en un context de ciutats històriques europees.
El tret d’arrencada se situa al voltant de la trobada a París amb el diari d’Alessandro Vovolione, astròleg personal del rei d’Anglaterra, per en Maurice Matelin. Amb el diai hi ha un grimori que conté els secrets de l’univers i una carta en què l’astròleg demana ajut per reviure la seva estimada. A canvi promet concedir un desig. El desig d’en Maurice és escriure una novel·la memorable que enamori la seva professora, l’Amélie.
Amb aquest context de la història narrada, personatges i fets del passat es barregen amb els del present a l’Anglaterra del segle XVII i la França del XIX. Hi apareixen un caçadors de bruixes o una òrfena amb poders de mèdium, entre d’altres. El relat està pensat per a un públic de format molt ampli i es conjura per capturar el lectors en una espiral de successos: la màgia de la ficció en estat pur.
