Com neix la idea de crear l’associació Pont Solidari al Món?
Una companya també metgessa estava col·laborant en un projecte a nivell personal i familiar, per a un grup de nens i nenes amb dificultats per seguir el ritme del curs escolar, en una àrea on hi ha molta pobresa, a Limpio, població propera a Asunción, a Paraguai. Jo feia dos anys havia començat un projecte de col·laboració amb l’ONG CITTA que treballa des de fa anys a l’Índia. Tenia diversos col·laboradors, tant en qualitat de voluntaris “in situ”, com donacions en material, sobretot sanitari i també donacions econòmiques. Una cosa que havia començat a nivell individual, va començar a créixer, motiu pel que ens va semblar que ens podria ser útil crear una associació, un primer primer graó, per difondre amb més entitat la nostra feina i arribar a més gent, i perquè la transparència de la nostra activitat amb les donacions que estàvem rebent quedés registrada. Hem pogut constatar que la gent és molt solidària, però sabem que vol saber com i on arriba la seva ajuda, cosa que implica tenir les idees clares, canalitzar-les molt bé i treballar dur perquè els projectes als quals servim siguin de tots, nostres i dels nostres socis col·laboradors.
Aquest primer any d’existència de l’entitat com el valora?
No ens podem queixar. L’Associació tenia tres projectes, seguir amb la col·laboració que ja estàvem fent a Limpio, continuar amb el suport als estudis Universitaris d’en Babu a l’Índia, i un projecte nou, instrumentalitzar i operar en un quiròfan en una zona remota i molt pobre, a 3.000 m d’alçada dins de la serralada de l’Himàlaia, a l’est del Nepal.
Aquest últim d’una envergadura considerable, hi ha molt pocs quiròfans al món a aquestes alçades, les dificultats eren molt grans, només disposàvem d’un edifici, una taula quirúrgica i un llum, només s’hi arriba en una petita avioneta i no tots els dies perquè en aquestes muntanyes la climatologia és complicada. S’havia d’adequar tot l’edifici, comprar tot el material quirúrgic, instrumental, bisturí elèctric, aspirador, taules, tot el material d’esterilització, d’anestèsia i tota la medicació, fer-hi arribar tot un equip de casa, cirurgians, anestesista, infermeres i metges. Ha estat una quimera però ho hem aconseguit i hem operat 56 persones que mai haguessin tingut accés, per les dificultats econòmiques extremes que pateixen, a la cirurgia, ja que s’han de desplaçar amb l’avioneta a la ciutat més propera, cosa que les seva economia no els ho permet.
Estem molt satisfets, hem pogut portar a terme tots tres projectes, no sense dificultats, amb la inestimable col·laboració dels nostres socis, fundacions que ens han donat el seu suport, empreses que han participat, i un grapat de professionals que han treballat de manera completament altruista perquè al Nepal el projecte fos un èxit. El primer any l’Associació ja té 15 socis.
Ha estat difícil unificar les diferents tasques de cooperació que s’havien estat fent per separat abans de crear l’entitat?
No hem tingut cap dificultat. Teníem els projectes molt clars, a principi d’any ens reunim, decidim en què i com treballarem, quines tasques s’han de tirar endavant, les proposem als socis i si a tots i totes els sembla bé ho aprovem i ens posem a la feina.
“Aquí a casa nostra també hi ha molta gent que necessita ajuda, la crisi va colpint cada dia a més persones. Però tenim una societat catalana que té la virtut de ser solidària”
“Quan estic al Nepal no els parlo de la nostra crisi perquè em fa vergonya. Aquella pobra gent no tenen res, de res, de res, estan greument malalts, totalment abandonats pels seus governs, i ningú parla d’ells”
L’associació treballa a l’Índia, al Nepal i al Paraguai. Hi ha diferències en les mancances que tenen aquests tres països?
Tots tres països tenen greus mancances. A l’Índia i al Nepal hem treballat sobretot en sanitat. Si tens diners a l’Índia pots tenir accés a la mateixa o millor sanitat que aquí a casa nostra. Però si ets pobre només pots anar als hospitals del govern a les grans ciutats o a petits dispensaris a les àrees rurals, que no tenen ni les més mínimes condicions higièniques, per citar una de les deficiències més bàsiques. El Nepal és el tercer país més pobre del món. A la regió on hem estat la desnutrició de la població és general, la vivenda, insalubritat de l’aigua, les tradicions xamàniques i la pobresa extrema, a la qual s’hi han d’afegir les duríssimes condicions climatològiques de petites poblacions aïllades i disseminades pels pendents de les muntanyes, ens ha impressionat moltíssim.
El Paraguai és un país subdesenvolupat però no tant com el Nepal, tot i així les dificultats econòmiques dels pobres fan que els nens i nenes amb els quals treballem no puguin accedir a un tractament de logopèdia, neurològic, o psicològic, i que en els casos en què es necessita ajuda amb medicació no hi puguin tenir accés.
A grans trets es podria dir que el Paraguai es troba a mig camí entre l’Índia i el Nepal, però el Nepal és el que es troba amb mancances més greus.
Parli’ns una mica de la seva experiència personal… Com es va iniciar en el món de la cooperació?
Sempre he volgut anar a fer de cooperant, els fills, la família i la feina només em permetien col·laborar amb un apadrinament a la Fundació Vicenç Ferrer. Però va arribar un dia en què les meves obligacions familiars podien passar a segon terme, podia demanar un permís sense sou de sis mesos a la meva feina i marxar. Vaig triar l’Índia, m’havien parlat d’un xicot americà que dirigia una ONG amb una filosofia de treball que m’agradava. Vaig visitar el seu projecte a Orisa, a l’oest de l’Índia, un hospital petitet i una escola que donava un gran servei a una població rural i tribal de 25.000 persones.
El primer projecte que vam decidir tirar endavant va ser la formació en Primers Auxilis de tota la població i dels nens i nenes de l’escola. Aquella gent arribaven a l’hospital quan s’accidentaven o es trobaven greument malalts en braços d’algun familiar o dins d’un cistell de vímet portat sobre les espatlles de dos homes penjat d’un pal de bambú, caminant camps a través des de la seva població, sense cap coneixement d’assistència a ferits o malalts. Moltes vegades quan creuaven la porta de l’hospital ja era massa tard.
A més a més vaig millorar les condicions del quiròfan, els llits, la higiene de la cuina, van poder reparar una ambulància, una pila de cosetes que van agrair moltíssim. L’any següent vam treballar en el projecte “Ulleres per Juanga” revisant la vista i donant ulleres graduades adequades a cada un dels dèficits visuals. La cara de algunes persones que veien que la seva vaca no era un bulto gros per primera vegada des de feia temps no té preu.
L’agraïment de totes les persones amb les quals he tractat tot aquest temps no es pot descriure amb paraules. Rebem molt més del que donem i aprenem molt més del que ens pensem.Fins hi tot els nostres socis i amics s’emocionen al llegir el nostre bloc, quan els fem seves les nostres vivències des d’aquests móns tan desvalguts.
La crisi actual està situant a moltes persones al llindar de la pobresa. Això ha afectat o creu que pot afectar la cooperació a l’estranger?
I tant que afectarà, ja hi està afectant a dia d’avui. Se’ns fa cada dia més difícil aconseguir ajuda per tirar endavant els nostres projectes. Dels nostres governants sentim com cada dia retiren més ajuts destinats a cobrir les necessitats dels més pobres i això és molt greu, però és molt més fàcil tirar per aquí que reduir alguns pressupostos que tots sabem que per a ells son més importants i preuats.
Aquí a casa nostra també hi ha molta gent que necessita ajuda, la crisi va colpint cada dia a més persones. Però tenim una societat catalana que té la virtut de ser solidària i ara que ens necessitem els uns als altres, hi ha molta gent que s’està movent molt per col·laborar.
Haig de dir però que quan estic al Nepal no els parlo de la nostra crisi perquè em fa vergonya. Aquella pobra gent no tenen res, de res, de res, estan greument malalts, totalment abandonats pels seus governs, i ningú parla d’ells.
Vostè és metge i atén persones que no poden accedir a la sanitat, però a més de la salut l’associació té altres objectius….
L’objectiu principal d’aquesta Associació és la de canalitzar la solidaritat dels nostres amics socis cap a aquests projectes. Junts coneixem altres societats llunyanes i diferents de la nostra, aprenem a comprendre la diversitat del nostre món, i així entre tots facilitem al màxim el desenvolupament dels qui no han pogut anar a escola, no han pogut tenir accés a l’assistència sanitària, anar a l’hospital quan estaven malalts o que mengen molt poc quan tenen gana. Treballem perquè la falta de mitjans no sigui un inconvenient que generi sofriment, desànim i limitacions a les persones, que per haver nascut en països diferents al nostre, viuen amb grans dificultats. Treballem per millorar la seva salut i l’educació, pilars fonamentals per aconseguir el progrés de la societat.
També fem de pont en necessitats concretes de gent del nostre país que ens arriben, per exemple un Banc dels Aliments del Vallès Oriental necessitava un bagul congelador i un soci en podia facilitar un.
Volem aconseguir un món més just per a tothom, aquesta és la filosofia de les persones que ens hem unit en aquesta associació. No tenim seu pròpia, ni telèfon, ni cap sou, no generem cap despesa que pugui minvar els recursos de què disposem per invertir-los íntegrament en els projectes del Pont Solidari al Món.
De les petites bones accions en surten grans beneficis. Qui dóna avui rebrà demà i podrà tornar a donar i a rebre. Si aquesta cadena infinita la fem rodar sense parar, tindrem un món molt millor.
Com es pot col·laborar amb Pont Solidari al Món?
Participant en els nostres projectes, difonent la feina que fem, o fent-vos socis. No hi ha cap quota estipulada, podeu donar la quantitat que vulgueu pel projecte que més us agradi, només un cop, un cop a l’any, per trimestres o cada mes.
Al nostra web/bloc trobareu el formulari per a fer-vos socis. També es pot fer un ingrés al compte de l’Associació Pont Solidari al Món: Triodos Bank, núm. de compte: 1491 0001 27 2025892825 o fer la vostra donació amb PayPal.
Si voleu parlar amb nosaltres per un altre tipus de col·laboració podeu posar-vos en contacte amb l’Associació a través de l’email pontsolidari@gmail.com, telèfon 670 296 275 o al web http://pontsolidari.blogspot.com.
Quins són els principals objectius que es planteja l’associació per a l’any entrant?
Els tres projectes que hem tirant endavant fins avui tenen una durada d’almenys tres anys. Seguirem ajudant els nens i nenes que necessiten una atenció especial per seguir la seva escolaritat a Limpio, treballarem perquè a l’Hospital del Nepal tinguin un laboratori d’Anàlisis Clíniques que posarem en marxa l’estiu de 2013, quan tornarem a al Nepal per treballar ja amb cirurgians i anestesistes nepalesos, que han de donar continuïtat al projecte i seguirem donant suport a en Babu en els seus estudis universitaris.
En Babu és un noi orfe de 18 anys que des dels 8 ha viscut acollit a l’Hospital de Juanga, a Orisa, l’Índia. Un accident li destrossà una cama, la seva àvia no podia pagar l’assistència mèdica, les ferides es van infectar i tres setmanes més tard el responsable de l’hospital de l’ONG CITTA a Juanga, el va trobar en braços de la seva àvia en un temple implorant ajuda. Després de diverses operacions es va anar recuperant. El portaven a coll a l’escola que CITTA té davant de l’hospital, on ha seguit els seus estudis.
En Babu és molt intel·ligent, volia fer estudis universitaris però no té família. L’any passat ens vam comprometre a patrocinar la seva carrera. Pont Solidari al Món col·laborarà econòmicament perquè pugui assistir a la universitat.
Si ens arriba alguna altra demanda, la valorarem i si està al nostre abast, treballarem per donar-li camí si és a les nostres mans, com l´ajuda puntual a la familia de l´Alí d´Hospitalet del Llobregat, que se’ls va cremar la casa. Els vam ajudar fent difusió de les seves necessitats urgents de roba de casa i vestir, estris de cuina i mobiliari, però som una associació petita i aquests projectes ja ens ocupen l’energia i esforços dels que disposem per ara.
