Reconèixer coses bones del catolicisme és políticament incorrecte

Ramon Reixach.  Historiador i economista
400

Fa poques setmanes vaig participar a un debat amical sobre l’origen de l’obra social de les caixes d’estalvis catalanes. Per tal de no ofendre la gent d’esquerres que hi participava, algunes persones amb qui comparteixo cultura política van creure més prudent no explicitar l’origen catòlic d’aquesta obra social i que era millor deixar-ho en una més políticament correcta “influència del pensament social de l’època”.

De fet, tampoc és que ningú especifiqués que era millor no explicitar l’origen catòlic de l’obra social activa de caixes com la de Pensions o la Laietana, sinó que implícitament gairebé tothom del món polític catalanista que incorpora l’humanisme cristià en el seu ideari de partit aplica aquest criteri: millor ocultar el catolicisme si amb això s’aconsegueix el consens amb els partits que són encara massa deutors d’una visió marxista de la història, més dominada per l’apriorisme ideològic que per la contrastació dels fets.

Més enllà de les renúncies que exigeix haver de consensuar posicions amb gent tan enrocada en el materialisme històric, resulta molt complicat historiogràficament negar l’origen social-catòlic de l’obra social de caixes com la Laietana o la de Pensions, aquesta darrera fundada –com a caixa– per Francesc Moragas i Barret (1868-1935) i Lluís Ferrer-Vidal i Soler (1861-1936).

El mataroní Ignasi Mayol i Passant (1875-1948) fou el pare de l’obra social activa de la Caixa Laietana (aleshores de Mataró). Enginyer, fou posat al davant de l’entitat el 1909 per una operació virtuosa de la “Taula rodona” (el Centre d’Estudis Social) del Cercle Catòlic d’Obrers de Mataró. Mayol seria l’iniciador de les colònies infantils de la Caixa, de la seva biblioteca popular, de l’escola bressol de la muralla de Sant Josep, la posada en marxa dels plans de pensions populars, les donacions per fer millores a l’Hospital de Sant Jaume, etc. La seva obra fou continuada pel seu fill Albert, un home d’una exemplaritat i alçada moral que contrasta amb la que hem anat veient que es donava de forma massa sovintejada en la generació posterior de gestors de caixes d’estalvi espanyoles.

Moragas a Barcelona i Mayol a Ma-taró foren dos exponents a Catalunya del catolicisme social animat per la Rerum Novarum de Lleó XIII i l’aparició de la Democràcia Cristiana contemporània europea com a cultura social i política. Tots dos es situaren dins el que a Barcelona significà l’Acció Social Popular o paral·lel català de la Volksverein, el gran moviment social catòlic alemany que forjà dos dels pares fundadors de la Unió Europea, Konrad Adenauer i Robert Shumann (aquest darrer per mitjà de la Unió Popular Catòlica de Lorena). Enemics dels totalitarismes i les vies revolucionàries, el catolicisme social fidel a Roma de Moragas i de Mayol s’emmirallava amb aquell que a Alemanya forjà, amb la social-democràcia, l’anomenada Economia Social de Mercat.

COMPARTIR