Resiliència

José Ma Guillén Lladó.  Psicòleg i terapeuta ment-cos. www.josemariaguillen.com
719

Cada cop es parla més de resiliència. Essencialment, es refereix a la capacitat que tenim les persones per recuperar-nos de circumstàncies adverses o traumàtiques i seguir endavant, fins i tot superant-nos. Seria com caure, aixecar-se i seguir endavant amb més decisió i força, aprenent de l’experiència i afrontant més eficientment les dificultats i reptes futurs. Pot ser innata, adaptada o apresa, alhora que molt particular i personal.

Quan la vida ens posa a prova amb situacions límit com malalties greus, accidents, ruptures doloroses, pèrdua d’éssers estimats o de feina, problemes econòmics…, som capaços de sobreposar-nos, arribant a sentir-nos motivats i reforçats, o ens deixem vèncer? Aquí és quan veiem fins a quin punt som o no som prou resilients. Si ho som, perfecte! Si no, podem reestructurar els nostres recursos psicològics en funció de les noves circumstàncies i possibilitats.

Arribats a aquest punt cal dos aclariments. Un, que la resiliència no és seguir endavant obstinadament peti qui peti, sinó adaptar-se intel·ligentment als canvis i a les noves necessitats, fins i tot donant algun pas enrere o al costat si cal. L’altre, que no és obligatori ser resilient, igual que no tothom té perquè ser guapo, llest o ric. Ens podem arribar a sentir molt bé, encara que tinguem mancances o limitacions, si tenim una bona autoestima i autoconfiança. No obstant, si ho desitgem, podem tenir més resiliència davant de situacions concretes o davant la vida en general, ja que és una capacitat que podem buscar, sentir, potenciar i aplicar.

Per ser més resilients cal ser conscients del nostre potencial i limitacions, és a dir, tenir un bon autoconeixement de les nostres fortaleses i debilitats, afrontant de manera realista, estratègica i positiva, els nostres objectius. Potser caldrà bones dosis d’acceptació, flexibilitat, agraïment, il·lusió, fins i tot, creativitat, empatia, perseverança, noves idees, treball en equip, obrir-se a altres persones resilients o buscar ajuda. Això ens donarà confiança per créixer i augmentar la convicció de què podem convertir les caigudes en lliçons de les que aprendre, l’adversitat en motivació, el pessimisme en esperança, el patiment en calma, el dolor en amor… Com algú va dir: “No es tracta d’esperar a que passi la tempesta, sinó aprendre a ballar sota la pluja”.

COMPARTIR