Salut mental, problema educatiu

José Ma Guillén Lladó.  Psicòleg i terapeuta ment-cos. www.josemariaguillen.com
716

Els trastorns emocionals s’estan convertint en la primera causa de discapacitat en el món, som els país amb més consum d’ansiolítics, tenim dèficit de professionals en l’atenció psicològica… Està claríssim que és un greu problema de salut pública. La realitat oculta, però, és que abans que de salut ha estat un problema educatiu.

L’ensenyament escolar s’ha centrat en assolir competències pràctiques dirigides a ser individus útils pel sistema ecònomic. A mi em deien: ‘Has d’estudiar per ser un home de profit’. Però no ens han ensenyat res sobre la nostra pròpia persona, el nostre cos, la nostra ment. Ens hem autoignorat. El resultat és que no sabem ni entenem què ens diu el nostre cos ni la nostra ment quan ens envia missatges. Som analfabets de nosaltres mateixos. Això ens fa molt vulnerables.

Les noves tecnologies, ja sigui mòbils, xarxes socials, etc., incrementen exponencialment el problema, doncs l’atenció es dirigeix cap a fora de nosaltres mateixos, generant, entre d’altres, un nou tipus d’ansietat anomenada de pensament accelerat, per l’excés d’informació, activitats, preocupacions, pressions socials o intoxicació digital, que provoca una aglomeració de pensaments inútils i impossibles de fixar, a part de propiciar addicció, irritabilitat, depressió, problemes d’autoestima…

Aquesta problemàtica afecta a tothom, no obstant, els estudis epidemiològics mostren que la meitat dels trastorns mentals apareixen abans dels 18 anys, tot i que molts no es diagnostiquen fins l’etapa adulta, quan la persona arriba a límits insostenibles de malestar. Això demostra la importància de prevenir, no tant sols diagnosticant o tractant de forma primerenca, sinó també educant i empoderant al jovent.

Sempre he dit que a l’escola s’hauria d’aprendre ioga, relaxació, meditació, assertivitat, empatia, creativitat… Ja hi ha escoles que han implementat la intel·ligència emocional per tal d’entendre millor el que ens passa i com interactuar amb el món que ens envolta, potenciant l’autoconeixement, autoestima, comunicació, responsabilitat, acceptació dels límits, resolució de conflictes… Però no penseu que nomes s’ha de educar al jovent. Els més grans també ens hem de reeducar. Us pot sorprendre la capacitat que tenim per millorar i superar problemes emocionals i mentals. Tenim capacitats adormides que no utilitzem o no ho fem prou bé. Mai es tard per aprendre.

COMPARTIR