Cada dia son més les persones que es troben sense feina i amb hipoteques pendents, o els inquilins que no poden pagar el lloguer a final de mes. No oblidem que de la feina en depenen els ingressos de les famílies i perdre-la no només suposa problemes econòmics, sinó també d’ordre social. Es per això que molta de la gent que demana ajuda als centres assistencials, pateixen un impacte psicològic dur per la situació en que es troben. Ansietat, estrès, desorientació o angoixa son alguns d’aquests símptomes.
L’impacte social de la crisi és molt greu i especialment punyent entre les persones que ja es trobaven en situacions de vulnerabilitat i pobresa. Però la crisi també afecta altres col·lectius que fins ara vivien una situació normalitzada. Els efectes de la crisi estan sent, proporcionalment, molt més grans en aquest grup per diferents factors. La destrucció d’ocupació es produeix sobretot en les ocupacions de més baixa qualificació.
Les situacions personals dels aturats de llarga durada que tenen càrregues familiars, o dels qui pràcticament no tenen cap possibilitat de trobar qualsevol feina, han de situar-se com a prioritat política principal en qualsevol pla d’ajustament que mereixi respecte moral i polític.
Justícia, vol dir “donar a cadascú allò seu”, és a dir, almenys allò mínim quant a necessitats bàsiques de l’ésser humà. I Solidaritat equival a “Compartir els béns comuns”. Plasmar en mesures bàsiques la funció social que recau sobre la “riquesa” privada o pública, ha de ser una obsessió moral per a la gent de bona voluntat. Tots sabem que el millor remei contra l’atur és el treball, però ningú pot quedar satisfet només per dir-ho. Menys encara si fruïm d’una bona posició laboral.
Ara més que mai, hem de sumar esforços per potenciar la igualtat d’oportunitats en l’accés i manteniment en el lloc de treball dels col·lectius més desfavorits i reforçar les possibilitats i capacitats d’aquestes persones per augmentar així la seva ocupabilitat.
