La Setmana Santa mataronina no és solament un conjunt d’actes religiosos, és una celebració on la tradició i les expressions culturals hi tenen un paper capital. Aquest any, a Mataró, s’han realitzat 43 activitats organitzades per les confraries i germandats, algunes de les quals enguany celebraven el vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Estem doncs, davant d’un festa arrelada com ho demostra el fet que vuit dies abans de Rams ja es feien processons a Cirera, els Armats representaven “La Passió, últims dies de Jesús”, i diverses confraries celebraven eucaristies i actes religiosos.
Segurament, la Processó General de Divendres Sant, amb els Armats seguits d’una dotzena de passos desfilant durant quatre hores pels carrers de la ciutat, amb la participació activa de més de 1.200 persones, és l’acte més rellevant de la nostra Setmana Santa. Però la Processó del Prendiment del Diumenge de Rams, amb la pujada de les Escaletes, l’Homenatge a la Ciutat dels Armats el Dijous Sant, la Matinal de Saetas del Diumenge de Rams o la processó de Dijous Sant al barri de Cerdanyola, a la qual hi participen els passos de la Verònica, Nuestro Padre Jesús Nazareno i Nuestra Señora de la Esperanza, són actes vius on cada cop hi participa més gent.
Algú podria pensar que les processons a Mataró són un invent recent, de fa 25 anys. No és així. Estem parlant d’una tradició d’arrels profundes que en alguns casos superen els 300 anys d’història. Dos exemples: el de la Venerable Congregació dels Dolors, que enguany ha tornat a sortir al carrer després de més de 40 anys de no fer-ho; o els Armats, que aviat commemoraran els 310 anys de la seva creació.
Per tot plegat, el Ple Municipal va aprovar, aquest abril, iniciar el procés per atorgar a la Setmana Santa mataronina (la segona que mou més gent de Catalunya) el reconeixement de Patrimoni Cultural de la Ciutat, igual que les Desfilades dels Armats i els Pastorets. Però la característica més important de la nostra Setmana Santa és que hem sabut fer compatibles processons històriques i costums heretats d’altres llocs de la península. En definitiva, que hem estat capaços de definir un model propi basat en la integració, en la suma, en la conciliació de costums i tradicions diferents. Un model que ens enforteix com a ciutat i ens cohesiona com a societat.
