La inflamació, una reacció fisiològica necessària per a la supervivència, ens defensa d’amenaces i agressions, generalment de tipus tòxic. En aquest article, però, no em referiré a la clàssica inflamació aguda que va descriure per primer cop el metge romà Cels: rubor, calor, tumor i dolor, que és una resposta defensiva ràpida i evident, sinó a la inflamació a llarg termini, silenciosa i insidiosa.
Un estat inflamatori permanent fa que el sistema immunitari estigui sempre activat, afavorint l’aparició de malalties autoimmunes. Pot afectar al sistema cardiocirculatori, endocrí, aparell digestiu, respiratori, articulacions, pell, sistema nerviós…, i pot provocar, mantenir o agreujar malalties com artritis, al·lèrgies, obesitat, cansament, migranyes, inflors, dolors, arterioesclerosi, colon irritable, diabetis, càncer…, així com depressió, ansietat, bipolaritat, esquizofrènia, Parkinson, Alzheimer… Si bé el sistema immunitari és el principal encarregat de controlar la inflamació, aquest forma part d’un organisme complex i extens, el cinquè cervell, en el què tot està interconnectat, de forma que la part mental, a través del sistema nerviós, arriba arreu i interactua amb el sistema immune —microbiota inclosa—, i endocrí, així com amb el sistema digestiu —el segon cervell—. La interacció és bidireccional, tant en sentit ment-cos, com cos-ment.
La prevenció i el tractament d’aquestes malalties, s’hauria de contemplar des d’un punt de vista sistèmic, integratiu, multifactorial. El problema és que si no sabem que estem inflamats, no actuem. Cal saber-ho. Per això, a més d’observar els símptomes, seria clau incloure la recerca de biomarcadors inflamatoris en les analítiques bàsiques. A més, des de fa anys, les més altes esferes sanitàries mundials reconeixen que la majoria d’aquestes malalties de caràcter inflamatori —anomenades malaltia del benestar—, es podrien evitar millorant els hàbits alimentaris i l’exercici físic, alhora que gestionant millor l’estrès, un poderosíssim i infravalorat enemic, que actua traïdorament, capaç d’elevar considerablement els nivells de cortisol i de substàncies pro-inflamatòries a l’organisme.
Per rebaixar o evitar la inflamació crònica, cal adoptar un estil de vida més saludable: alimentació natural i fresca, rica en antioxidants, fibres, vitamines, minerals, omega-3, probiòtics, reducció d’aliments processats, carn vermella, sucres, edulcorants, farines refinades, greixos saturats, fregits, alcohol, així com reduir el sedentarisme i fer més exercici físic —adaptat a la situació de cadascú—, més contacte amb la natura, així com una millor gestió i afrontament de l’estrès, aprenent a respirar bé, a relaxar-se, a agafar-se les coses amb més tranquil·litat i a gaudir de períodes de descans reparadors.
