Ombres de memòria, de Toni Cabré
La veu singular de Toni Cabre continua elaborant un teatre que investiga els grans temes contemporanis, des de la proximitat i buscant-ne alhora la dimensió universal que sovint comporten.
En la seva trajectòria ha escrit obres sobre les relacions per Internet, el mobbing empresarial o la intolerància, entre d’altres. Ara, amb Ombres de memòria, publicada per Arola Editors, afronta la necessitat de recordar i les ombres que perviuen en obscurs episodis del nostre passat més recent: el que coneixem com a ‘memòria històrica’, de la que tant es parla i que demostra que moltes ferides encara no s’han tancat.
A Ombres de memòria, una arxivera municipal recull testimonis orals de la Guerra Civil, al front i a la rereguarda. Es commou pels drames que sent i la inquieta la tragèdia que intueix. És la trama de fons d’una obra breu i contundent que compta amb un aclaridor postfaci de l’autor, en el qual explica algunes de les claus del seu darrer treball, que arrela amb força en els records familiars i Mataró, però essencialment en un passat recent dolorós i compartit.
L’obrador dels prodigis, de Christian Escribà i Sílvia Tarragó
La novel·la L’obrador dels prodigis, de Christian Escribà i Sílvia Tarragó, ha anat fent el seu camí. Després de publicar-se en català (Columna) i en castellà (Espasa), ha estat traduïda a l’alemany i al romanès.
Aquesta narració, ambientada des de finals del segle XIX fins a meitat del segle XX, entrellaça la història de la família Escribà, coneguda nissaga de pastissers barcelonins, a través de l’Alba, la protagonista, un personatge fictici que entra a treballar a l’obrador durant els anys 40 del passat segle.
El relat barreja elements de realitat amb ficció, destrenant una narració que explica una època, uns canvis en la societat i en el rol de la dona, així com un projecte de rebosteria que encara continua ben viu i més innovador que mai. Una novel·la ara amb molts més lectors internacionals.
Shabbúra és boira, al Caire, d’Anna Cabot
Shabbúra és boira, al Caire, d’Anna Cabot, publicada per Quòrum Llibres, és una novel·la que s’emmarca en l’Egipte actual. Punt d’arrencada: una metgessa en la cinquantena se’n va al Caire. La trama narrativa d’aquesta història mostra al lector tota la potència que suposa descobrir l’univers abassegador del Caire i alhora, l’entrellaça amb la història personal de la protagonista, que anirà obrint diversos episodis fins reconnectar amb aspectes de la seva vida que restaven pendents per a resoldre.
L’autora, Anna Cabot, va fer una estada al Caire l’hivern del 2018 per treballar per a nens refugiats i consolidar la llengua àrab. Amb tot el que va conèixer ha escrit una novel·la que entrellaça la realitat amb la ficció, els escenaris del món contemporani amb l’experiència vital i interna de la protagonista, que el lector anirà descobrint fins al desenllaç final d’aquesta emotiva història.
Mentre durin les espelmes, de Josep Rodríguez i Ferrer
En Víctor, un fantasma que des de fa més de vint anys resideix al Cementiri del Poblenou sense saber per què no ha pujat al cel, una nit de Walpurgis topa amb en Joel, un jove de les Terres de l’Ebre que viu al barri Gòtic: es coneixen, però no saben ni com ni per què. A partir d’aquí naixerà una història d’amor sense límits que trenca les regles del món dels morts, amb els perills que això pot comportar.
Aquest és el punt d’arrencada de la trama de ‘Mentre durin les espelmes’, de Josep Rodríguez i Ferrer, publicada per Voliana Edicions. Una història que entrellaça elements sobrenaturals amb la quotidianitat d’una relació LGTBI a la Catalunya contemporània i que hàbilment empeny moltes voltes narratives, per acabar conduint-nos a uns viaranys inesperats.
L’autor ha confegit una novel·la que barreja la fantasia i l‘amor en un sentit ampli i poderós que s’anirà manifestant al llarg de la història, així com les fronteres entre la vida i la mort. I per donar cos a aquesta narració de fantasmes moderns l’ha farcida de referències al manga, la literatura especulativa, el crossover i el pulp, en una aposta per buscar noves vies a temes ja clàssics.
Amb capítols breus i àgils, que enganxen i un ritme que convida a descobrir el que s’amaga sota el suggerent títol Mentre durin les espelmes, aquest relat es va obrint com petites capsetes per a sorprendre fins al desenllaç final.
Los lobos cambian el río, de Francesc Miralles
Publicat per Ediciones Obelisco, Los lobos cambian el río, de Francesc Miralles, és el primer volum de les seves memòries.
Segurament és molt millor escriure de records quan encara estan frescos i propers, que no pas deixar que la pàtina del temps els emboiri o transformi fins a fer irreconeixible el que va passar de veritat. I amb aquesta transparència que caracteritza tots els seus escrits i accions, tal com sap tothom que el coneix, en Francesc Miralles comença el seu llibre memorialístic parlant dels seus pares en un colpidor i contundent primer capítol. Tal qual és l’existència!
En aquest llibre el lector trobarà petits apartats que són lliçons de vida. Sense ànim d’adoctrinar a ningú, tal vegada, sinó de ser útil, “aportar una nova llum”, en les seves pròpies paraules. En cada capítol, concebut com una història que es va enganxant a les altres fins confegir al final un tot, hi trobarem territoris comuns generacionals, figures i paisatges que és fàcil reconèixer, suggeriments literaris, cinematogràfics i musicals, que van apareixent de manera fluïda, com qui es va prenent un te i va paladejant els diversos sabors i olorant els seus aromes diferents.
Des de l’època mítica dels anys 80 passant per amics, paisatges, figures, viatges i emocions que ajuden a crear un caràcter, l’autor desgrana el seu recorregut vital amb prou agilitat narrativa perquè els lectors tinguem ganes de més. Records, somnis que van marcar la seva vida, moltes interaccions amb les persones i una gran voluntat d’anar evolucionant i seguir el camí de l’existència saltant els entrebancs i aprenent. Viure és seguir el camí de l’heroi.
