El turisme del son creix com a tendència en un món on l’estrès i la hiperconnectivitat fa que cada cop descansem menys i tinguem més ansietat. Però viatjar per dormir pot caure en el risc de frivolitzar una necessitat vital i convertir-la en luxe.
Si fa uns anys algú hagués proposat fer les maletes per anar a dormir, segur que ens ho hauríem pres com una broma. Avui, però, el turisme del son, conegut com a sleep tourism, és una tendència emergent que mou milers de persones arreu del món i que el sector turístic observa com una alternativa per a nous públics. Els “turistes del son” reserven hotels i escapades on el descans no és només una part necessària i inevitable del viatge, sinó que esdevé el centre neuràlgic. Aquesta nova manera de fer turisme proposa una relació diferent entre salut, benestar i mobilitat, i alhora planteja qüestions i dubtes sobre els límits de l’explotació capitalista del nostre temps i salut.
Aquest tipus de turisme pren formes diverses. Alguns viatgers opten per allotjaments que ofereixen menús de coixins, màquines de soroll blanc, aromateràpia i il·luminació intel·ligent que s’adapta als ritmes circadiaris. Altres prefereixen retirs especialitzats, on es combinen diagnòstics personalitzats amb activitats com ioga, meditació, banys cerimonials, massatges o fins i tot serveis d’hipnosi per combatre l’insomni. L’objectiu és sempre el mateix: facilitar una experiència de descans integral i conscient, que permeti a l’usuari recuperar la qualitat de vida.
“L’sleep tourism és una modalitat centrada en el descans profund i la millora del son com a experiència principal del viatge. No es tracta només de dormir en un altre lloc, sinó de redescobrir el valor del descans reparador”, explica Gemma Cascales García, coordinadora acadèmica del Màster en Revenue Management de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). L’experta assegura que aquesta mena de turisme “no és una frivolitat ni una moda passatgera, sinó una resposta a un malestar creixent que demana solucions concretes”. Segons explica, la demanda d’aquest model turístic creix sobretot en el públic adult d’entre trenta i cinquanta-cinc anys, especialment professionals amb alts nivells d’estrès.
Els motius que expliquen aquesta nova proposta són fàcils d’entendre. Vivim en societats hiperconnectades, on la constant exposició a pantalles, el soroll urbà, la pressió laboral i els ritmes accelerats augmenten el nivell d’estrès i impacten negativament en la qualitat del son. Segons un informe recent de la Sociedad Española de Neurología (SEN) de l’any 2024, el 48 per cent de la població adulta espanyola i el 25 per cent de la població infantil no té un son de qualitat. “El son no és només un descans; és un procés biològic essencial per a la regeneració del cos i la ment. Si s’altera, hi ha una relació directa amb l’augment del risc de malalties cardiovasculars, obesitat, diabetis i problemes neurològics”, assegura el doctor Carlos Egea, pneumòleg i responsable de la Unitat del Son de Quirónsalud.
Un problema creixent
“El son saludable és el que s’adapta a les necessitats de la persona i el seu entorn, que és satisfactori, té una durada i un horari adequats, és eficient i permet una alerta sostinguda durant les hores de vigília. Aconseguir-ho, però, no depèn només d’una major educació i conscienciació en hàbits de son. Hi ha impediments reals, com les necessitats laborals, socials i l’estil de vida, que sovint resten hores al descans nocturn”, comenta la doctora Ana Fernández Arcos, coordinadora del Grup d’Estudi de Trastorns de la Vigília i el Son de la SEN. Un mal descans té conseqüències importants per a la salut individual i per a la societat en general. S’associa a problemes de salut mental, emocional i física.
El fenomen del turisme del son no està localitzat en zones concretes. Segons un informe de Grand View Research, el seu mercat global va arribar als 74.540 milions de dòlars l’any 2024, i es preveu que gairebé es dobli fins a 148.980 milions de dòlars el 2030, amb una taxa de creixement anual composta del 12,4 per cent. El creixement és encara més accelerat a la regió d’Àsia-Pacífic, on el mercat va generar 72.281 milions de dòlars el 2024 i es preveu que arribi als 252.011 milions el 2030.
El turisme del son, però, no només es limita a escapades exclusives. Part del creixement d’aquesta tendència s’explica també per la inclusió del descans com a part d’un viatge d’oci o de negocis ja existent. Aproximadament el 40 per cent dels viatges relacionats amb l’sleep tourism tenen una finalitat mèdica o terapèutica, cosa que reforça la dimensió sanitària. Hotels i complexos turístics s’han adaptat per oferir serveis enfocats a aquesta activitat.
El component mediambiental també hi té un paper clau. Molts allotjaments vinculats a aquest model de turisme es troben en entorns naturals i tranquils, lluny de ciutats sorolloses. A més, fan servir materials ecològics, energies netes i aromes naturals per afavorir la relaxació. “La sostenibilitat és clau en l’sleep tourism, perquè un entorn saludable i respectuós amb el medi ambient afavoreix el descans autèntic”, afirma Gemma Cascales.
Qui pot fer turisme del son?
Malgrat la popularitat creixent, el turisme del son planteja dubtes i contradiccions. En primer lloc, el cost d’aquesta mena de viatges, sovint associats a allotjaments de luxe pot convertir el descans —una necessitat bàsica i universal— en un privilegi. Això pot posar en evidència la desigualtat en l’accés a la salut i el benestar.
A més, hi ha el risc que l’sleep tourism es banalitzi i es converteixi en una moda superficial, més centrada en el postureig que no pas a oferir un impacte real i durador sobre la salut. “Vendre el son com una experiència de luxe pot diluir el seu valor real i deixar de banda la seva naturalesa essencial”, adverteix Cascales. Aquesta problemàtica es veu agreujada per l’ús indiscriminat de tecnologies que prometen solucions “miraculoses” sense una base científica sòlida. Precisament, la manca d’estàndards i regulacions específiques en aquest segment del mercat dificulta garantir que l’experiència turística aporti realment beneficis significatius per a la salut. L’oferta és molt heterogènia, amb grans cadenes hoteleres d’un costat i petits operadors de l’altre, fet que pot provocar una dispersió en la qualitat i la coherència dels serveis.
Aquest turisme també planteja una reflexió més a fons sobre els valors i les nostres prioritats com a societat. Per què necessitem viatjar per poder dormir bé? Què diu això del nostre dia a dia i dels ritmes que imposa la vida moderna?
Més enllà d’una moda
“Com tota tendència emergent, hi ha el risc que es percebi com una cosa efímera o elitista”, reconeix Cascales. “Tanmateix, el rerefons que l’impulsa –la recerca de benestar i descans– és profund i persistent”. Per a la professora de la UNIR, el repte és fer accessible aquesta mena d’experiències i integrar-les de manera coherent en una oferta turística més àmplia. “Si el sector l’integra de forma adequada, es pot consolidar més enllà d’una moda. L’exemple més clar el tenim en els balnearis, que es remunten a l’antiguitat; i avui dia encara són un tipus de turisme en auge”, exposa.
Sigui com sigui, aquesta tendència ens recorda també el valor d’una vida quotidiana que ens permeti descansar i recuperar-nos sense haver de fugir. El repte, doncs, és integrar aquestes experiències de descans i benestar en el nostre estil de vida, no només com una escapada puntual sinó com una pràctica sostenible i accessible per a tothom.
