Les platges del Maresme estan malaltes. Moltes de les platges que hi havia fa 50 anys, han deixat pas, avui, a monolítiques esculleres artificials de roques que protegeixen la primera línea de la costa, i darrera seu, la línea del tren, la carretera Nacional II i els nuclis urbans de la major part de municipis maresmencs.
L’estat de les platges es pot observar perfectament en més d’un tram de Cabrera de Mar, en unes imatges aèries de 1956 i de 2012, i a la imatge que acompanya aquest article, del mateix punt, on es pot comprovar que avui dia, la platja ha estat substituïda per una escullera. Aquesta història es repeteix en un 40% de tota la costa. I s’incrementa any rere any.
La sorra de les platges s’ha perdut per l’artificialització del medi, concretada en la construcció dels ports, l’extracció de sorra de les rieres, la canalització de les rieres i torrents, i en aquest cas un procés de renaturalització, l’abandonament de les terres de conreu i la seva reforestació per boscos. Així, els ports han imposat una barrera física infranquejable a la dinàmica natural de la sorra de NE a SO, tancant el pas, i acumulant grans platges al NE, i deixant sense un gra de sorra el SO. Platges de 25 a 40 metres d’amplada, avui en tenen 4 o 5 a l’estiu, i desapareixen a l’hivern.
L’extracció de sorra de les rieres, feta tant de forma legal –amb unes autoritzacions de la Junta d’Aigües, predecessora de l’Agència Catalana de l’Aigua, sense atendre l’impacte ambiental que causaria–, com il·legal, han fet desaparèixer milers de metres cúbics per a la construcció, i han incrementat la destrucció de les platges.
La canalització de les lleres, i el barratge del delta de la Tordera, també han causat la pèrdua de sorra i han malmès la seva dinàmica natural.
Finalment, l’abandonament del sòl agrícola, reconvertit avui en boscos i zones urbanes i industrials, ha reduït considerablement la superfície erosionable, i amb ell, la sorra que és arrossegada per les rieres fins a les platges.
A tot això, les administracions públiques han respost amb restauracions de platges mitjançant l’extracció de sorra de les rieres, sense resoldre les causes de la pèrdua de sorra, i autoritzant noves activitats que sumen nous impactes sobre les platges.
No hi ha cap pla estratègic per preservar i restaurar les platges.
No hi ha cap més política real sobre la línea de costa que potenciar-ne l’ús turístic. Un ús en perill, si tot continua igual.
Quan començarem a entendre les platges com un sistema natural que cal recuperar i preservar?
