Precisament, els darrers dies i davant la necessitat de trobar persones a trams de Catalunya on hi ha menys població, la Coordinadora Comarcal del Maresme de l’ANC –així com les assemblees d’altres territoris– ha organitzat un servei d’autobusos cap a terres de l’Ebre amb l’objectiu de garantir l’ocupació dels trams que es troben en aquella zona.
La Via Catalana, coneguda com Via Catalana cap a la Independència, és una cadena humana d’uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l’Onze de Setembre de 2013 amb l’objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Compta amb el suport de les 14 entitats que col·laboren a la iniciativa ElClauer.cat. Seguirà el traçat de l’antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Segons Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, ha de ser “un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional”.
L’organització de la cadena humana preveu mobilitzar uns 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris.Alhora, contractaran més de vint mitjans aeris per documentar l’acte i més de 800 fotògrafs immortalitzaran l’acte.
La Via Catalana es va presentar al Museu d’Història de Catalunya el 19 de juny de 2013. El 4 de juliol l’Assemblea Nacional Catalana va obrir el període d’inscripcions a través del seu web, on s’hi van inscriure 22.000 persones durant les primeres 24 hores i més de 78.000, la primera setmana.
El 12 de juliol, només 9 dies després de l’inici de les inscripcions, ja s’havien superat els 100.000 inscrits. Es va arribar a les 250.000 inscripcions el 30 de juliol, dia en què els promotors van presentar el cartell i el vídeo promocional de l’esdeveniment. Tres setmanes abans de l’esdeveniment, més de 350.000 persones ja s’havien inscrit en el lloc web oficial per tal de distribuir-se eficaçment al llarg de la cadena de 400 km. No obstant això, els organitzadors van admetre tenir problemes per cobrir els espais del sud de la cadena humana.
Durant l’estiu també es van anant fent assajos de cadenes arreu del territori, com ara a Jesús i Roquetes, Sant Cugat del Vallès, l’Estanyol del Vilar de Banyoles, Navàs, Montblanc i a la Garriga.
La cadena humana, tot seguint la Via Augusta, travessarà 86 municipis. Està prevista l’extensió del recorregut fins el Voló i també a partir de Vinaròs. En aquest sentit, l’assemblea territorial de l’ANC a la Catalunya Nord s’ha mobilitzat per allargar la Via Catalana des del Pertús fins el Voló, i diverses organitzacions cíviques i polítiques valencianes, coordinades per Acció Cultural del País Valencià s’han organitzat per continuar-la a partir de Vinaròs.
Els catalans a l’exterior també organitzaran noranta cadenes humanes entre el 24 d’agost i l’1 setembre a les principals ciutats del món, entre les quals destaquen Brusse, París, Berlín, Londres, Roma, Toronto, Nova York, Los Angeles, San Francisco, Ciutat de Mèxic, São Paulo, Lima, Buenos Aires, Sydney, Tòquio, Pequín, Xangai i Johannesburg «per recolzar el procés democràtic d’independència de Catalunya”.
Per la seva banda, en clau de contramanifestació, el Moviment Cívic 12-O ha convocat per a la tarda de l’Onze de Setembre una concentració a la plaça de la Sagrada Família per encerclar la Sagrada Família, mostrar el seu suport a la unitat d’Espanya i “trencar la cadena independentista”, com han assegurat els organitzadors d’aquesta proposta.
Més d’una vintena d’alcaldes signen la Declaració de Vilassar de Dalt d´alcaldes i alcaldesses del Maresme
24 alcaldes del Maresme han signat aquest dijous 5 de setembre el document que expressa el suport dels alcaldes signants a la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya i al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El document també expressa la solidaritat cap els municipis maresmencs objecte dels contenciosos de la Delegació del Govern a Catalunya. Finalment, el batlles animen la societat civil a participar activament dels actes de l’11 de setembre i a secundar la Via Catalana.
En el marc del debat al voltant del dret a decidir en què es troba immers el país i davant la campanya de la Delegació del Govern de l’Estat Espanyol a Catalunya contra els posicionaments polítics municipals de caràcter sobiranista, 24 alcaldes de la comarca del Maresme signen la Declaració de Vilassar de Dalt impulsada pels alcaldes d’Alella, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.
Són molts els pobles del Maresme que ja han dut a terme accions que han mostrat el seu posicionament respecte la sobirania catalana, com ara la sobirania fiscal o les declaracions de territori lliure català, i un gran nombre de municipis, de manera natural i pacífica, tenen com a únics símbols les ensenyes catalana i local com a emblemes institucionals. La Declaració de Vilassar de Dalt s’ha redactat amb la voluntat de mostrar el suport dels alcaldes signants cap els municipis objecte dels atacs de la Delegació del Govern contra els posicionaments democràtics municipals.
Conscients que els ajuntaments són peces essencials en el procés que marca la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, els batlles també animen la ciutadania i la societat civil a reforçar el procés democràtic català, tot sumant esforços amb les institucions catalanes. Alhora, la Declaració de Vilassar de Dalt deixa clara la intenció dels alcaldes de continuar treballant en la gestió del dia a dia com a prioritat quotidiana del món municipal.
Vilassar de Dalt ha acollit l’acte públic de signatura de la Declaració de Vilassar de Dalt, que ha comptat amb la presència dels tres alcaldes impulsors, Xavier Godàs, alcalde de Vilassar de Dalt; Andreu Francisco, alcalde d’Alella i Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, així com dels alcaldes signants.
