Una excavació arqueològica a l’espai que ocupava l’antic cementiri dels dissidents d’Arenys de Mar ha posat al descobert restes vinculades a l’època al carlisme. Els treballs han permès documentar una vintena de tombes, una fortificació carlina, així com una torre i part del mur perimetral, segons el responsable de la intervenció, Miquel Gorrera.
La investigació no ha pogut confirmar, en canvi, la hipòtesi que l’indret hagués estat utilitzat com a fossa comuna durant la Guerra Civil. Tot i que no es descarta del tot aquesta possibilitat, els arqueòlegs assenyalen a l’ACN que, amb les evidències actuals, aquesta opció sembla poc probable i requeriria una intervenció més exhaustiva per poder ser verificada.
Des del punt de vista històric, la troballa es considera rellevant. L’historiador arenyenc David Castanyeda destaca que, malgrat que es tenia constància que el municipi es va fortificar durant el segle XIX, fins ara hi havia poques restes materials que ho acreditessin. L’àrea excavada, situada al capdamunt del turó de la Pietat, era un punt estratègic i ja havia acollit construccions defensives des del segle XVI.
El recinte va funcionar com a cementiri municipal entre 1818 i 1865, després que un decret de finals del segle XVIII obligués a situar els enterraments fora del nucli urbà per motius sanitaris. Amb la construcció del nou cementiri de Sinera a mitjan segle XIX, l’espai va quedar en desús i posteriorment es va destinar a l’enterrament de persones no catòliques, fet que li va valer el nom de cementiri dels dissidents durant prop d’un segle.
L’Ajuntament ha expressat la voluntat d’aprofitar els resultats de l’excavació per impulsar la dignificació d’una zona que en els darrers anys havia quedat degradada. L’alcalde, Estanis Fors, ha assenyalat a l’ACN que aquesta intervenció és una primera fase i que el procés continuarà. També s’estudia la possibilitat de museïtzar l’espai i connectar-lo amb l’actual cementiri per reforçar el relat històric del municipi.
