Una broma de mal gust

Ferran Planell.  Escriptor
1149

Si fos més presumit del que sóc i un pèl més egoista encara, aprofitaria aquest article per fer campanya contra el desconfinament pel que fa a les zones de bany. L’estat d’alarma m’ha afegit, amb nocturnitat i traïdoria, uns quilos de més de forma alarmant.

Però, l’acumulació de greix no ha estat ni de lluny el pitjor. El que veritablement m’ha exasperat durant aquests tres mesos mal comptats, ha estat sentir-me menystingut com a ciutadà, vilipendiat com a treballador, mofat com a empresari i esclavitzat com a professional. Sí, perquè com a professional de l’assessorament tinc una empresa i essent aquesta petita, com és, també em toca treballar; el fet de ser ciutadà és quelcom indefugible. I em sap greu haver d’admetre que, a l’hora de patir les esmentades conseqüències, no he trobat cap diferència entre allò de poder-me sentir ciutadà català o espanyol. La gestió d’ambdós governs ha estat nefasta. A un, perquè l’hi ha sobrat supèrbia per imposar i a l’altre, perquè li ha mancat valentia per replicar. Tots dos s’han excedit entrellaçant paraules dins la demagògia d’un discurs que a la realitat no es traduïa en fets. Ja tan sols els ha mancat començar les seves arengues amb aquell “Puedo prometer y prometo” de l’Adolfo Suárez, en què quedava claríssim que t’estava prometent quelcom, però no sabies ben bé el què.

Dir que ajudaràs sense tenir els recursos per fer-ho, és, pel cap baix, una broma de mal gust. Jugar amb l’esperança de la gent fent-li creure que podrà trampejar arribar a fi de mes, per acabar descobrint que la cosa promesa tornarà a no arribar, és, sens dubte, una broma de mal gust. Prometre ajuts a empresaris i professionals que al cap de vuit hores d’iniciar-se el termini de sol·licitud ja no es poden demanar perquè s’han exhaurit els fons, és, si més no, una broma de mal gust.

Els ajuts de l’estat espanyol han acabat envoltats de la incertesa del quan i quant s’arribaran a cobrar; els de la Generalitat han estat un “esgarrapa i estira cabells” que tan sols acabaran cobrant uns quants. Tot plegat, una broma de mal gust.

COMPARTIR