Etiqueta: Ferran Planell

Diuen que els catalans pequem d’escatològics, però s’acaben dient tantes coses de nosaltres, oi? Ara bé, si hem de ser justos, a un poble que...

En un temps que els animals parlaven, una mare cabra va advertir les seves set cabretes que no obrissin la porta a ningú. Però...

He pensat, calla, que em sembla que he trobat el desllorigador de tot plegat. I he anat a cercar a les estadístiques. Sexe i religió....

Aquest matí, la televisió regalava una coreografia coneguda: files llargues d’immigrants, papers a la mà i mirades que calculen hores. Diuen que som al...

Escric aquest article a la tarda del 20 de març. Poso la data, per deixar constància de la coincidència entre la celebració del Saló...

Si avui dissertés sobre el demà, quin sentit tindria —quan el dia s’acabi— posar-me a teoritzar sobre l’ahir? El present és tan breu entre...

Mort el gos, morta la ràbia. Una dita més vella que l’anar a peu i que en el seu moment era del tot literal...

Vivim en una època en què les màquines pensen per nosaltres, l’algoritme sap què volem abans que nosaltres mateixos, i qualsevol dia la intel·ligència...

Hi ha qui defensa que estirar-se boca amunt és sinònim de descans, d’abandonar-se al món amb confiança. D’altres prefereixen la postura contrària, la del...

En aquest 11 de Setembre hi tenia dipositada la meva il·lusió i he acabat decebut, abatut, esmaperdut i enfonsat del tot. Ni el reintegrament....