Vivim en una època en què les màquines pensen per nosaltres, l’algoritme sap què volem abans que nosaltres mateixos, i qualsevol dia la intel·ligència artificial ens prepararà el cafè amb la llet justa i el punt òptim d’escuma.
Però, què passarà quan tots demanem el cafè perfecte a la vegada? Com s’ho farà la IA, quan entre les sis i les nou del matí, els servidors rebin una allau de comandes simultànies? Tallat curt, llarg, amb llet de civada, amb llet sense lactosa, amb llet “de la de tota la vida que ara resulta que també porta lactosa”, amb escuma… Això sí, almenys no haurem de patir perquè pugui posar-li un rajolí de rom a un menor, ja que estarem tan controlats que no caldrà ensenyar-li el DNI.
Aquest punt de cercar el perfeccionisme absolut, em recorda el que em va explicar un bon amic del que va passar a la seva empresa. Davant de la complexitat de l’avaria en una màquina, van fer venir a un enginyer alemany. Després d’una bona estona de feina i de plànols amunt i avall va començar a funcionar, però no del tot bé. El cap de producció, ja desesperat, cridà a en Martínez. De la granota bruta de greix va treure un parell de claus angleses i un tornavís. Dos minuts i les peces van començar a sortir perfectes. Quan l’alemany, vermell com un pebrot, li va preguntar xampurrejant el castellà, “¿Cómo lo ha hecho”?, en Martínez va contestar: “Faltaba un pelín”.
És del tot evident que aquesta unitat de mesura, “el pelín”, no s’estudia a cap universitat d’aquí i encara menys d’Alemanya. Per això, no se m’acudeix com la podran arribar a programar a dins del sistema. Com tampoc sé, si un dia qualsevol, els servidors col·lapsaran donant l’error “Excepció crítica” en haver tingut un curtcircuit d’identitat gastronòmica davant d’algú a qui se li ha acudit, senzillament, demanar un “poliol-menta amb camamilla”.
De debò creiem que una IA podrà competir amb aquell cambrer experimentat, que tan sols veure’ns entrar per la porta ja sap si el que necessitem és un cafè… o una abraçada?
Potser algun dia la IA dominarà el món. Però, de moment, encara li falta un “pelín”.
