“El Maresme ha de ser destinatari dels grans projectes de Mataró i hem de cooperar amb la comarca”

517

Un any després de governar en minoria a l’Ajuntament de Mataró, en síntesi, què destacaria de la feina feta?
L’arribada a l’alcaldia de l’Ajuntament de Mataró després de 32 anys d’una altra força política, ho dic amb tota la humilitat, és per a CiU una fita ‘històrica’. S’hi arriba, a més, quan es fa més evident aquesta crisi que es compara amb el Crack del 29, a la qual cal afegir no haver sabut administrar i gastar el que no es té. Això posa les coses més difícils encara. D’aquest curt trajecte, però, destacaria intentar que la política arribi a tot l’Ajuntament, coordinant-nos tots i treballant com un grup conjunt. També ens han forçat les circumstàncies però hem hagut d’endreçar l’endeutament que hi havia, amb una part important del grup PUMSA, que ens ha marcat molt, tot i que estem en la fase final i estic convençut que ens en sortirem. Endreçar coses enfocades com en el temps de la bombolla immbobiliària: desencallar la urbanització de El Corte Inglés i entorns i les obres de l’escola Marta Mata, l’enderrocament de El Club Nàutic, l’enduriment de l’ordenança dels prostíbuls o el nou reglament per a permetre més terrasses a la ciutat i ajudar l’hostaleria. Alhora, hem reduït i adaptat els tràmits amb l’Ajuntament, en la línia de la llei Òmnibus.

Han tingut temps de poder fer autocrítica en aquest breu període de temps, coses que haurien canviat amb la perspectiva d’aquest primer any?
Considero que no hem comès grans errades, potser sí les de principiants amb els grups polítics de l’oposició, però és que tenim governant 8 dels 27 regidors del consistori. Hem fet més reunions com mai s’havien fet, tot i que posar-se d’acord al cent per cent és impossible. I també hem estat més transparents que mai. Hem rebut critiques per les formes perquè en el fons és difícil criticar en aquesta situació. Alhora, hem hagut de decidir de forma valenta —la política és així— temes complexos com la reestructuració de PUMSA o de la televisió comarcal, que implicaven el lloc de treball de persones.

No pot deixar-se de banda que durant aquest any han pres decisions que han estat polèmiques. Per esmentar-ne algunes de destacades, la supressió del festival Shakespeare, tota la problemàtica al voltant de l’Escola de Música…
En aquests temes que apunta caldria entrar a explicar cada cas en concret i veure els perquès. Del Shakespeare ja es van apuntar en el seu moment les causes pressupostàries, el que suposava en pèrdues i que no estava garantit el suport de la Generalitat. D’aquesta manera no treballarem, la ciutat no s’ho pot permetre. I en el cas de l’Escola de Música, el govern creu en el model, però qui podia deixar lligat el tema de la contractació del professorat no ho va fer. I ara tenim el conflicte. Puc entendre la reacció dels pares que temen que els fills que van a l’Escola de Música puguin perdre les classes, però potser a algú l’interessa aquest conflicte per anar en contra del govern.

La situació econòmica els posa en un context molt difícil. Com afronten de cara al futur aquesta situació, entenent que està a les seves mans la responsabilitat local de plantar-hi cara i que és el que el ciutadà els exigeix prioritàriament?
Ens trobem amb un dèficit impossible per tornar els deutes. Es gastava més que s’ingressava, i d’aquesta manera mai podríem tornar aquest deute i tenim un romanent negatiu de tresoreria. L’Ajuntament ha perdut 11 milions d’euros i 18 de PUMSA. Estem parlant que es paguen uns interessos d’uns 28.000 euros diaris. Per plantar cara a aquesta problemàtica hem fet la diagnosi i reestructurarem el que sigui necessari per aflorar. Per això som austers, però amb un pressupost creïble i extremadament prudent. També demanem el sacrifici dels ciutadans per sortir-nos-en d’aquesta situació, que ens ajudin en tasques de conservació de la ciutat o en la neteja i estem fent plantejaments de cogestió. Tampoc no podem demanar més esforç a la ciutadania perquè s’ha apujat l’IBI gairebé un 32% de mitjana sense que aquest alcalde hagi pogut evitar-ho. Per això treballem demanant la revisió cadastral perquè no s‘apugi en un futur més a aquest nivell.

D’algunes de les seves paraules en les preguntes anteriors es pot interpretar que afirma que l’anterior govern tripartit de la ciutat va fer mala gestió…
11 milions d’euros de pèrdues de l’Ajuntament i 18 en el cas de PUMSA, en definitiva gairebé 30 milions. Em remeto a aquestes xifres. També em pregunto, i tinc una certa legitimitat a dir-ho perquè ho feia des de l’oposició, per què no s’ha estalviat en obres com a l’edifici del Rengle, que devem sencer, no ho podia haver fet la iniciativa privada? La Nau Minguell amb un pla de viabilitat, les dues torres de TCM, a Can Marfà pel Museu de la Industrialització no tenim diners per posar-lo en marxa, tenim la biblioteca Antoni Comas que la Diputació ens ajudarà per posar-hi mobiliari i llibres… Que jutgi la ciutadania la pregunta que em fa. El que sí que li puc dir és que qui està administrant avui la ciutat té una visió més prudent de la manera de fer. Cal tenir ambició de ciutat, sí, però amb prudència a les finances.

Seguint amb el context econòmic i ja que parla de la iniciativa privada, hi ha una gran part del seu electorat que espera aquesta sinergia amb el sector empresarial per tirar cap endavant. Hi és?
I tant, el que voldríem és triplicar o quadruplicar els emprenedors i empresaris de la ciutat. Ajudarem a tirar endavant projectes perquè se’n surtin i que hi hagi una relació fluïda amb aquest sector. És molt important anar a buscar noves empreses, però també és més important que les que tenim se’n surtin. En aquest aspecte, la nostra política és de portes obertes i màxima comprensió. Però també reclamo com a alcalde a les administracions superiors eines més eficients per poder desenvolupar el teixit econòmic i que l’administració sigui menys rígida.

La projecció del futur de la ciutat passa per projectes com portar la universitat internacional, TIC Salut, Mataró Marítim… Deixant de banda la difícil conjuntura, quin escenari visibilitza en aquest aspecte?
En el tema de la Universitat hi treballem, pel que fa al TIC Salut és una aposta que permet que es parli de Mataró amb projecció de cara enfora i aquest mes de juny hem signat un acord perquè Mataró i Barcelona col·laborin en matèria de promoció econòmica, transport, promoció turística i cultura. Aquest conveni es signa en la línia de situar la ciutat com la porta nord de la gran Barcelona; treballar per la internacionalització de les nostres empreses i que es pensi en Mataró com una ciutat que està en la seva àrea de influència, com Sant Cugat. Hi ha d’altres aspectes importants pel futur de la ciutat: tot el que afecta el front marítim, estem en una fase crítica del Port perquè a sis anys es renova la concessió i estem esperant la Nova llei de Ports per donar una empenta al Port de Mataró; l’operador comercial, El Corte inglés… tots aquests són elements que Mataró ha de liderar, exercint un grau de capitalitat amb generositat. El Maresme ha de ser destinatari d’aquests projectes i hem de saber vendre-ho a la gent que visita Barcelona, per això també aquesta dèria d’impulsar Mataró com a porta nord de la gran Barcelona.

Com encara aquest encaix de Mataró amb la comarca que ja defensava quan estava a l’oposició?
Cooperar amb el Maresme és la clau, d’una manera molt clara i generosa. Fixi’s quin canvi que l’alcalde de Mataró estigui en contra que ens perpetuïn els peatges i m’he posicionat contra els laterals a l’N-II que haurien perpetuat alhora aquest pagament. El canvi d’alcaldia suposa un altre enfocament en el tema dels laterals, que hauria comportat la destrucció del territori sense haver fet un estudi a fons si hi havia altres formes, el que es farà aquests moments. I impulsant que sigui la comissió de mobilitat de la comarca qui lideri el tema, el mateix que es feia abans però de forma molt més oberta. Tot això implica un cert lideratge comarcal i responent a la seva pregunta, el que cal per materialitzar aquesta capitalitat és exercir un lideratge amb generositat. Un altre exemple: el recent creat grup de treball de municipis del Baix Maresme i la Generalitat per buscar una solució al tema de la regeneració de les platges. Mataró hi participa i ho impulsa i conjuntament demanem que sigui l’alcalde de Cabrera de Mar qui lideri aquest grup. Mataró es posa a diposició amb els mitjans que tenim per resoldre aquest problema. Quan hi hagi èxits és la comarca qui guanya, el conjunt.

I mirant cap endavant, en l’horitzó de 2020, per posar una fita, com visibilitza el futur?
Seré molt clar en aquest aspecte, estem en una situació econòmica molt crítica i estarem molts anys pagant les inversions que s’han fet en els 10 anys anteriors. Els propers 10 anys, per tant, seran molt difícils per a les administracions per fer inversions, si no som capaços d’atreure el sector privat. A més haurem de cooperar tota la comarca.

En aquesta projecció de futur, si s’ha de mancomunar més serveis al Maresme, perilla la integritat, la identitat, d’alguns municipis amb menys habitants?
La comarca haurà de saber mancomunar i hi haurà un Consell Comarcal que m’imagino més fort que el d’avui, que absorbirà serveis que els ajuntaments no presten. Jo sóc dels que crec que hi ha ajuntaments que poden fusionar-se per donar serveis que sols donen de manera dificultosa. Encara que aixo signifiqui que Mataró comarcalitzarà alguns serveis o es posarà a disposició del Consell Comarcal per gestionar-los. I els municipis continuaran tenint la seva identitat. Estic segur, apel·lant als meus orígens, que fa 50 anys la rivalitat entre Arenys de Mar i Arenys de Munt era més gran que ara, quan es coopera. El que es buscarà, en aquest escenari de futur cap al qual avancem, és l’eficiència, generant confiança i complicitats.

Seguint amb Ia comarca, el projecte de televisió pública del Maresme, amb el suport solament de quatre consistoris i malgrat els esforços dels professionals que hi han quedat després dels ajustaments, ha quedat molt retallat. Té opcions de futur?
Tot i les dificultats i que diversos municipis no hagin renovat pel projecte i se suporta una pòlissa de crèdit que encara no ens han renovat, el Consorci aguanta i he de dir-li que ha millorat la xifra de venda de publicitat, potser com a conseqüència d’haver reorientat el producte, que passa a interessar més a la gent i a la llarga estarà guanyant en espectadors i costarà menys diners perquè els posaran els anunciants. S’ha recuperat l’antic esperit de Televisió de Mataró, és evident i es guanya part del pastís publicitari que s’havia perdut. Això no vol dir que no s’hagi de donar continguts en clau comarcal, de rellevància a la comarca. El que no podia fer-se és substituir les televisions locals de cada poble, perquè era impossible informar del que passava a les 30 localitats.

La configuració política de la comarca, però, li donava més opcions perquè el projecte de la televisió fos viable, amb alcaldies del seu partit a dues de les grans ciutats com Calella i Premià de Mar, però no ha estat així.
El primer que vaig fer va ser intentar que hi haguessin més alcaldes al projecte i si calia reorientar-lo, parlar-ne. Però en arribar el Consorci de l’Alt Maresme es va autodissoldre i al Baix Maresme les alcaldies van decidir no continuar. Vaig fer un consell d’alcaldes perquè quedés clar aquest oferiment i no vaig rebre respostes positives. Fins i tot es van fer quotes més baixes perquè signifiqués menys diners, però tot i això els ajuntaments no s’hi van sumar. Tampoc em va trucar cap alcalde de la comarca per dir-me “parlem del meu accés al Consorci”, en canvi jo com a alcalde he fet moltes trucades i les respostes han estat o negatives o inexistents. No renuncio en el futur que qualsevol Ajuntament que hagi marxat per dificultats econòmiques torni. Potser si les circumstàncies econòmiques canvien, la situació pot canviar. Aquesta és l’opció que hem pres. Ara, sí que vull agrair els esforços que han fet els treballadors del Consorci i els que continuen fent per tirar el projecte cap endavant. Ara és el moment de salvar aquesta televisió els vaig dir, si la tanquem no la tornarem a obrir. Mataró continua fent l’esforç perquè no s’hagi tancat i potser quan vinguin temps millors per això es podrà projectar. Li repeteixo que el que es busca és recuperar l’esperit de Televisió de Mataró, molta concentració de continguts de Mataró i la resta amb continguts de rellevància d’interès comarcal.

Entrant en les grans infraestructures, continua oberta la problemàtica de l’N-II i els peatges…
Una solució per a tots els pobles afectats segurament no hi és. Estem absolutament en contra del peatge, però sent respectuosos amb les lleis i sense crear cap frustració a ningú, assumint les responsabilitats de govern. Quan veig algun alcalde que ha instrumentalitzat el ‘novullpagar’ que pertany al mateix partit del govern que va allargar la concessió de l’autopista, em produeix una certa decepció. Busquem resoldre el problema amb les lleis. Estudiem la solució amb la Generalitat i els veïns i desembussem la ciutat fent microactuacions, sense els laterals. Estic per una autopista lliure de peatge per als maresmencs, però estudiant-ne les maneres d’aconseguir-ho. I en un altre aspecte vital per a les comunicacions, com és el transport públic del tren, li recordo també que hem demanat inversions per a Rodalies per evitar els accidents.

En relació a les platges, Mataró s’ha integrat en un grup de treball amb d’altres consistoris del Baix Maresme i la Generalitat, per consensuar una solució i anar a Madrid a demanar-la, però de moment el Port de Mataró no aporta sorra a Cabrera…
En clau de pedagogia ciutadana, es tracta de no continuar llançant diners al mar, destruint el fons marí per no-res. Si el port de Mataró té responsabilitat en les pèrdues de sorra ho decideixen els estudis que es fan, no l’alcalde. El que sí que puc dir-li és que el Port de Mataró té les provisions per fer el transvasament de sorres que es va comprometre, però si no tens el vaixell draga –perquè per fer-lo venir fins aquí calen diners i és car– no ho pots fer. És millor invertir aquests diners fent propostes d’espigons submarins. Ens hem de posar d’acord primer, però, per fer una prova, veure com funciona i a quin municipi es farà. I en aquest tema, l’alcalde de Mataró s’ha posat a disposició de treballar en el grup que busca una solució.

Per acabar, el tema del pacte de la ciutat que proposava per garantir la governabilitat, aquest gran acord entre les forces polítiques, continua obert, malgrat s’arribin a uns acords puntuals destacables sobretot amb el PSC, com el més recent de la revisió dels valors cadastrals i el manteniment de les polítiques socials, educatives i d’ocupació pel 2013. Com pensa afrontar, però, els tres anys de la resta de mandat?
Seria molt més fàcil pel govern saber que facis el que facis allò s’aprovarà i tenir l’oposició en minoria, però els ciutadans amb els seus vots han fet una distribució de les forces polítiques molt complicada. Vam intentar sumar amb el PSC directament i no ens n’hem sortit, amb el PSC i el PP. Amb el PSC, al final, vam aprovar els pressupostos i els ho he agraït. Passen els mesos i al consistori hem acabat interioritzant que cal treballar junts per la situació delicada en la qual estem. No sé si me’n sortiré d’aquest pacte de ciutat, però per part nostra continua la mà estesa per poder parlar i fer un gran pacte, la voluntat de treballar plegats hi és. Tots junts som capaços de treballar per Mataró. Per què no PP, PSC i CiU podem estar en una mateix govern, sense descartar els altres? En aquest moment hauríem de fer un pas endavant.

Però insisteixo que no es visibilitza la sintonia real d’aquest pacte.
Els acord es visibilitzen en els punts que van al ple, quan es veuen els petits pactes que hem fet en determinats temes. No demanem a ningú que renunciï a la seva ideologia sinó posar-se d’acord perquè el ciutadà vol que es resolguin els seus problemes i no ha donat la majoria a ningú. Els problemes d’atur de les famílies que s’han quedat sense feina, el suport a la plataforma antidesnonaments, a les entitats veïnals… això és el que preocupa el ciutadà, no qui governa a l’Ajuntament, per això no ens han donat majoria a ningú. D’altra banda, quantes votacions hem perdut? Poques però amb gran repercussió. El pla d’ajustament. Si el pla d’ajustament s’hagués votat a favor, tothom estaria cobrant a 30 dies i ara estem pagant a més temps. L’Escola de Música? Les coses arriben al ple majoritàriament consensuades. Quan es proposen millores per a la ciutat i es perden, perd la ciutat. Jo el que demano és més responsabilitat per la ciutat i menys tacticisme polític.

L’estrategia, doncs, és continuar oberts al pacte de ciutat?
Sí, però potser hi ha aquest tacticisme polític d’alguns partits que pensen que des de l’oposició es poden esgarrapar més vots, que és la política de tota la vida. Però jo crec més en una altra política, que la gent premia més a qui dóna suports que qui posa pals a les rodes.

COMPARTIR