El telèfon em maltracta

Ferran Planell.  Escriptor
579

Des que tinc ús de raó, sempre, que recordi, m’ha acompanyat el telèfon. De petit, al passadís, penjat a la paret, hi sobresortia un aparell d’aquells verticals de baquelita negra, on en la seva part superior, a tall de barret, hi descansava un auricular que per despenjar-lo requeria haver menjat. Al bell mig un dial blanc es prenia el seu temps en retornar a l’origen cada cop que, a fi de marcar un número concret, era prèviament giravoltat posant el dit en el corresponent forat.

Així comença un petit relat que vaig escriure al 2015, amb un punt nostàlgic vers aquella mena d’aparells que avui consideraríem andròmines, però que anys ha, ens van facilitar la comunicació a nivells inimaginables. Quantes converses de tots tipus he arribat a mantenir fins a quedar-me roent l’orella. Quins temps aquells, en els que despenjar volia dir trobar un ésser humà a l’altre costat de la línia. Quin trist enyor que sento, quan ara truco i ja ningú m’escolta.

Sé que avui és frustrant trucar a qualsevol organisme públic, banc, empresa de serveis de quin subministrament vulgueu posar d’exemple i molts altres que no tinc espai per enumerar. Per tant, no us descobriré res que ja no hàgiu patit, però em ve de gust compartir la meva última.

Com a assessor d’empreses, l’últim dia de presentació d’impostos, vaig haver de menester del servei de consultes informàtiques d’hisenda. A la seva pàgina web hi figuren tres telèfons per accedir-hi. En un d’ells hi diu “Per a atenció en català”. Evidentment vaig escollir aquest com a primera opció. Després d’haver d’escoltar una locució gravada —en castellà— sobre quelcom semblant a la vida de Crist, va canviar el to de veu, per acabar dient-me abans de penjar —i també en castellà— “Este teléfono no permite llamadas entrantes”. Vaig quedar astorat, però era l’últim dia i els minuts corrien, m’havia de refer. Encara em quedaven dos números més per intentar-ho…

Teniu raó en el que esteu pensant. En tots dos, després de la mateixa locució —en castellà, no cal dir-ho— i que ara, ja més que la vida de Crist em semblava la de Brian, es va produir el canvi de to de veu, per acabar dient-me, abans de penjar, “Este teléfono no permite llamadas entrantes”.

El telèfon em maltracta.

PD: Avui, en el moment d’escriure aquest article i no sent l’últim dia de res, he pogut verificar que els telèfons tornen a funcionar normalment. N’havia de deixar constància.

COMPARTIR