‘L’aire que respires’ està dedicada als llibres, que són els autèntics protagonistes de la novel·la, segons explica l’autora, i a la ciutat de Barcelona, especialment a la polis intramurs, que es va transformar radicalment per la llei de desamortitzacions del 1835. L’herència d’un negoci familiar, la llibreria Palinur, és el punt de partida d’aquesta obra que va del present al passat per revelar la història de Filippo Brancaleone, un jove que va ser reclutat per les tropes de Napoleó abans de convertir-se en el toca campanes de l’església de Santa Anna, a frec de la muralla.
‘Llibres llegits, ni vells ni usats’. Aquest és el cartell carregat d’intenció que custodia la llibreria Palinur, situada al carrer de la Canuda, i una declaració d’amor de l’autora. És la llibreria que hereta la Virgínia, juntament amb un munt de papers i documents que el seu pare consultava sovint i no vol relegar a l’oblit.
Per això, encarregarà a una amiga seva escriptora que se’ls miri i, entre pols, recuperaran la història de Filippo Brancaleone, un noi genovès de 16 anys que va ser reclutat per lluitar amb les tropes de Napoleó i va anar a parar malferit a l’Hospital de la Santa Creu. Allà va sobreviure gràcies a una noia bugadera que se’n va ocupar, i convertit en desertor, va trobar feina com a toca campanes de Santa Anna.
La història de Carlota Guillot i la recerca d’un llibre, fonedís i capritxós, que va formar part d’una de les biblioteques particulars més sibarites de la Barcelona napoleònica també hi és en aquesta obra coral, que s’estén al llarg de les dècades més convulses del segle XIX, quan es van enderrocar les muralles.
Care Santos (Mataró, 1970) ha publicat fins ara set novel·les, sis llibres de relats, dos poemaris i nombrosos llibres per a joves, entre d’altres obres. Els seus llibres de més èxit són ‘La muerte de Venus’ i ‘Habitacions tancades’, aquest últim amb 70.0000 exemplars venuts i traduït a 18 països.
