Sempre s’ha dit que explicar contes als infants era molt important, per exemple per tranquil·litzar-los, afavorir una comunicació entre l’adult i el nen/a i que estimulava la imaginació. Doncs bé, sembla que és molt més que això: sembla que explicar contes al infants els ajuda en gran mesura a estructurar i adquirir un llenguatge més poderós i eficaç. I com que el llenguatge i el pensament estan estretament vinculats, a millor llenguatge millor “sistema mental”; podríem afirmar que explicar contes, històries, és una bona manera d’ajudar els infants a aconseguir-ho.
Les darreres recerques sobre l’adquisició del llenguatge que es centren en com adquirim l’ús i l’estructura del llenguatge verbal es fan amb una història d’un nen que perd una granota i les diferents incidències que li passen fins que la troba. A vegades penso que ha de fer gràcia veure els investigadors que fan gran teories i estudis, enfrontats amb infants de diferent edats mostrant-los unes imatges on es desenvolupa aquesta història i escoltant com els l’expliquen… I és una història que s’utilitza arreu del món i en molt idiomes!. Els investigadors del llenguatge poden així comparar els seus resultats, ja que han fet servir la mateixa història per a situacions, edats i grups diferents.
Molts dels seus resultats mostren com per mitjà d’explicar històries als infants es pot observar l’aparició de diferents formes gramaticals i sintàctiques, de paraules noves, d’estructures narratives més correctes, i com són els mateixos infants els que fan servir la situació per passar una bona estona amb els adults explicant històries interessants i divertides, atribuint intencions als protagonistes, fent participar de les històries els adults, fent-les repetir per observar les variacions o les regularitats dels fets i personatges, adquirint paraules i expressions noves, etc.
Tenim, per tant, un nou fonament científic al fet que hauria de ser quotidià d’explicar i fer explicar contes, històries als infants, afegint a les bondats educatives que ja té de per si aquest ajut en l’estructuració del llenguatge infantil.
A part d’això, només cal que observem l’interès que desperten en els adults les bones històries, tant novel·lades com teatrals i, no cal dir-ho, cinematogràfiques i d’altres classes, per reforçar la importància que té per a la cultura i per als humans el fet que “ens expliquin una bona història”, és a dir, les narracions.
Fixeu-vos com quan considerem que algú és “interessant”, aquesta dimensió de saber disfrutar amb bones històries –repeteixo, teatrals, novel·lístiques, cinematogràfiques, orals…– està present en aquesta persona, ja sigui perquè les explica bé, o perquè les escolta amb interès.
Aquest interès segurament està relacionat amb el que dèiem abans; en primer lloc, amb l’experiència que hàgim hagut de ser receptors de contes, de tenir algú que en un o altre moment es va entretenir a explicar-nos bones històries; i per una altra banda, amb la necessitat del sistema cognitiu humà de conèixer-inventar esdeveniments que augmentin la nostra capacitat de llenguatge i ens permetin comunicar-nos millor i de forma més…divertida.
