Fer pinya: un sentiment únic

T’enganxes al cos del davant transmetent-li forces amb el pit o els braços i tot l’esforç conflueix al centre, d’on creix el castell. Notes amb el cap abaixat si el castell va bé en un esforç quasi de ceguesa i confies en els teus i que la gralla segueixi sonant. El castell es fa i es desfà amb alegria al final i t’abraces amb qui, de ben segur, no comparteixes cap altra afició, idea o interès. Acabes esgarrapant minuts i estones de la família i gastant-los en aquesta mena d’equip majúscul en què es converteix la colla castellera. I acabes amb una filiació absoluta al que representa la teva camisa.

Això és formar part d’una colla com els Capgrossos. Almenys n’és una versió personal d’una vivència de més d’una dècada que de ben segur es compartirà arreu on s’escampa la taca d’oli de l’afició castellera. Com en el seu dia va passar al Maresme, on els castells van passar d’acció d’altri a passió pròpia quan, ja fa 15 anys, a la capital de comarca es creava una colla que passeja arreu, amb nivell i orgull, el nom de la seva comarca i de la seva ciutat. Són els Capgrossos.

Una colla capdavantera, crescuda per la força motriu de gent diversa que suma esforços tres dies a la setmana durant bona part de l’any. Una colla que ha estat capaç de veure com de la diferència en feia suma: heus aquí el secret dels castells, el sentir-se útil, l’ajudar, el cooperar. Partir de la individualitat per multiplicar esforços i acostar-se al cel.

Els castells també són maresmencs perquè ha estat la gent de la comarca la que ha fet pinya, expressió que tota la parla catalana ha fet seva i és de denominació castellera. Fer pinya: el que es reclama en tots els àmbits, el que ajuda a superar problemes, la recepta amb la qual progressar. Aquest ‘fer pinya’ adquireix significat als castells on tothom, sigui com sigui, pot ajudar per a l’èxit final. Fer pinya és un sentiment únic tan difícil de definir com especial d’experimentar.

Fem pinya, doncs?